Pau Alabajos: “Amb tot el que ha passat al País Valencià necessitava més visualitat”

El cantautor valencià Pau Alabajos  actuarà  aquesta nit a la Fada Ignorant. I ho farà despullat, amb veu i guitarra. Presentarà el seu sisè disc ‘Amor i ferocitat’ i farà un repàs d’algun tema anterior. Amb un fons autobiogràfic, les lletres  brutalment honestes i reivindicatives  tenen ara una nova sonoritat, una nova textura.

Avui actues a la Fada Ignorant amb un concert acústic i amb amor i ferocitat.

Sí, és un concert intimista. Eixiré a l’escenari amb la guitarra i la veu i presentaré el meu últim treball, que és L’amor i la ferocitat, però també rescatarem cançons dels anteriors discos. M’han parlat molt bé de la Fada Ignorant. És la primera vegada que faré un concert allà però la veritat és que en tinc moltes ganes. 

Després de la teva trajectòria in crescendo, ¿Alabajos encara aposta per aquest petit format?
Sí, jo crec que la cançó d’autor té aquesta doble vessant de poder tenir una immediatesa de proximitat amb el públic amb un gran format de guarnició de bateria, guitarra, elèctric, i d’altres instruments per fer una gira, però també poder anar despullat amb només la guitarra i la veu i aconseguir més complicitat amb el públic.

¿Per què ‘L’amor i la ferocitat’ et marca un abans i un després?
El primer disc que vam treure va ser el del 2004 i després vam fer el concert al Palau de la Música al 2012. Celebràvem els 10 anys de carrera musical i vam gravar el disc en directe amb més de vuitanta músics damunt de l’escenari.  I ara amb aquesta proposta molt semblant  vam decidir, fruit de la situació política convulsa que hi ha al País Valencià i temes molt escabrosos, que necessitava més contundència i visualitat, i vam decidir anar a gravar el disc a Nashville, on vam aconseguir més sonoritat i les cançons sonen molt diferents de les que havia fet fins ara. Alhora estem molt contents perquè al públic que tenia els ha agradat i també hi ha molta gent nova que s’ha afegit a les cançons a través de la nova sonoritat i les noves textures.

Per tant, un abans i un després en el tema de la sonoritat, perquè les lletres continuen sent un crit reivindicatiu a l’amor, també polític.
Sí, tenim aquesta dualitat d’amor i ferocitat, amb cançons més íntimes escrites des de la primera persona del singular. Sóc jo. Són lletres autobiogràfiques.

Estellés, però, continua estant-hi present. Continua sent referent.
Sí, Estellés és un referent absolut per la seva manera d’escriure, per la seva manera planera d’expressar-se, on el públic s’identifica amb les lletres perquè són expressions molt properes. No és només un reclam per a mi sinó que és també un referent per a la meva generació, i també per companys i companyes d’altres generacions anteriors. 

¿Què hi ha de l’Alabajos que tocava a l’ombra del Micalet, al d’ara que ja va pel sisè disc i que omple escenaris i ha viatjat per tot arreu?
Essencialment sóc jo. Tots els escenaris, les experiències musicals, i tots els públics amb què t’has trobat, han passat pel Micalet. Però després hem sortit tocant a sales, hem sortit a l’estranger: a Alemanya, Canadà, Dubai i totes aquestes experiències són les que et fan saber qui eres. Tot el que he escoltat et fa créixer en l’àmbit musical. Però bàsicament sóc la mateixa persona 15 anys després. 

L’idioma, el valencià, t’ha obert camins per terres catalanes i aquí a Andorra. Però també, com deies, has viatjat per arreu del món i has tocat a gairebé tots els continents. ¿No és, com alguns pensen, cap impediment cantar en una llengua que no és l’anglès? 
L’idioma és un vehicle de comunicació i la música és un llenguatge universal. Pots anar a una altre país i evidentment no t’entenen si no dominen l’idioma però els sentiments i les emocions que transmets, les melodies i la manera d’interpretar… és un llenguatge on no cal tenir paraules. Jo intento cada vegada que vaig a un lloc de l’estranger introduir cada cançó en l’idioma del país perquè tinguin algunes claus, però les segueixen sense problemes i després parlen amb tu que els ha agradat aquest o l’altre tema. En un concert de Coldplay a Barcelona, ple de milers i milers de catalans, estic convençut que no tots tenen el coneixement lingüístic suficient per entendre totes les cançons i ho gaudeixen igualment. 

¿Com estàs vivint el canvi polític a la teva terra, al País Valencià? ¿Ens l’hem de creure?
Amb esperança i ganes que s’obriga la finestra i entri oxigen i se’n vaja ja aquesta olor de naftalina de tant de temps d’estar tancat i anar reconstruint un país d’aquelles malifetes que ens ha fet un partit basat en la cleptocràcia més absoluta. I anar reconstruint pedreta a pedreta el país. Crec que hem de tenir esperança.