Ens atenen just abans de la projecció de la tarda, a l’auditori Melià, la sala gran del festival. L’hora de la veritat, on aquest thriller amb nens i deriva terrorífica dirigit per les catalanes Clàudia i Paula Serra es juga bona part de les seves possibilitats. Però ja han fet història: 11 és el primer llarg amb coproducció andorrana (Contraban) que competeix a la secció oficial del festival de gènere més important del calendari internacional. El veredicte, dissabte. L’estrena, el 6 de novembre a Illa Carlemany.

L’important és participar, o això és per a pusilànimes?
Sitges era l’objectiu que ens havíem marcat, així que participar en la secció oficial és d’entrada un premi gros. Un èxit. Ara bé, una vegada estàs aquí, amb l’adrenalina pels núvols i amb la il·lusió de ser el primer llarg amb coproducció andorrana al festival, ens fa somiar; no renunciem a res, tot i que òbviament competirem amb molt bones pel·lícules, de grans directors, amb castings de primer nivell internacional i un pressupost molt superior al nostre. Però somiar, somiem. D’altra banda, la productora majoritària d’11, la catalana Mr. Miyagi, té la seu a Sitges, així que juguem com qui diu a casa. A veure.

Quins són els premis en què ‘11’ podria tenir alguna opció?
El premi del públic ens faria especial il·lusió, perquè Sitges és sobretot un festival d’aficionats al gènere i sabem que és molt satisfactori, perquè el vam guanyar a l’Ull Nu amb La dama blanca.

Els punts forts de la pel·lícula?
Es tracta d’una pel·lícula de gènere dirigida per dues diretores –Clàudia i Paula Serra: no és casualitat, són cosines– i rodada en català. Són dos detalls que aporten una mica d’aire fresc al gènere. Un altre és la combinació d’intèrprets adults i infantils. Hi ha química, i en un gènere com el thriller, de por, la presència de nens si funciona és molt potent. Trastoca molt veure nens fent el mal. O patint-lo. Genera molta empatia. I no ens oblidem dels exteriors, que brillen moltíssim a la pantalla. La pel·lícula transcorre essencialment en interiors, i cada vegada que surt agafa molt d’aire. Ens ha quedat una Andorra hivernal molt, molt cinematogràfica.

És una pel·lícula d’intèrprets.
Efectivament, i Mia Sala-Patau clava el paper de l’Àlex, la monitora que assumeix la protecció del grup que té al seu càrrec davant de la irrupció de l’estrany. Jael Borràs i Matías Zocca, els dos nens com més protagonisme, també fan un viatge emocional molt complex i que es reflecteix a la pantalla. Deixen petjada i en sentirem a parlar en el futur.

En l’apartat tècnic, què en destaqueu?
Els efectes especials, tant els físics, al rodatge, com els digitals afegits en postproducció: hem recreat tempestes, ferides, sang... Per no parlar de la banda sonora d’Óscar Araujo, gran talent andorrà, que aporta l’última capa d’intensitat i de profunditat a la pel·lícula.

A banda de donar la campanada, què més espereu de Sitges?
Més enllà de viure en primera persona, com a protagonistes, el que significa competir en un dels tres festivals de gènere més importants del calendari internacional, Sitges és un punt de trobada de productors i de distribuïdors; és el lloc ideal per fer contactes, perquè la vegin potencials compradors, i per generar unes expectatives de cara a l’estrena comercial, el 6 de novembre.

Com heu vist els rivals? Entre les favorites hi ha ‘Found Alive’, ‘Colony’, ‘Sheep in the Box’, ‘Her Private Hell’, ‘Wicker’ i ‘The Carpenter’s Son’.
No hem tingut temps de veure altres pel·lícules de la secció oficial, perquè hem arribat a primera hora i ens hem concentrat en la promoció de la pel·lícula. Però una vegada passi aquesta voràgine dedicarem la resta dels dies, fins dissabte que es fa públic el palmarès, a veure la competència.

Entre les estrelles d’aquesta edició hi ha Peter Jackson, Kevin Bacon, Alejandro Amenábar, Danny DeVito... Anireu com bojos buscant un autògraf.
No em veig anant-hi al darrere per a una selfie, però sí que aprofitarem qualsevol oportunitat per explicar-los que a Andorra es pot rodar cine de primer nivell, que tenim una indústria cinematogràfica –crec que ja ho podem dir així– i per mostrar-los les possibilitats d’Andorra com a plató.

El dia que confirmàveu l’estrena a Sitges es feia públic el nou paquet d’ajuts al cine, 900.000 euros anuals, que Cultura vehicularà a través de la nova Film Commission. Quina ràbia que no arribessin a temps per a ‘11’.
Al contrari. Creiem que hem contribuït a arribar fins aquí fent el que hem fet: el documental Entre muntanyes, el curt La Dama Blanca i ara 11. Ens en sentim en part culpables, juntament amb tanta altra gent que des de fa anys lluita per fer cine des d’Andorra. També que les institucions s’hagin adonat del potencial cinematogràfic que té el nostre país.

El pròxim objectiu de Contraban és dirigir un llarg?
Tenim projectes en cartera, no en podem concretar res més enllà que el destí natural serà la pantalla gran, i que n’hi ha d’importants, tant pel tema com pels professionals amb qui treballarem. Òbviament no ho farem sols, sinó en coproducció, com hem fet amb 11, i a mitjà termini, perquè al cine tot es mou molt lentament.

Què ens preparen per a l’estrena?
Serà el 6 de novembre, amb una preestrena el dia anterior per a les institucions i els patrocinadors que han fet possible la pel·lícula, també als cines Illa Carlemany. Hi haurà una taula rodona amb la Clàudia i la Paula Serra, naturalment hi assistirà la Mia Sala-Patau, i hi haurà alguna sorpresa que ara no podem revelar. S’han programat dos passis diaris perquè no hi valguin excuses i tot Andorra pugui veure 11.