Diari digital d'Andorra Bondia
Peacock: segona oportunitatLa fitxa dental de Peacock presenta un grapat de discrepàncies amb les restes de l’individu número 1: amb una sola n’hi ha prou per a una identificació negativa, diu Armentano.
Peacock: segona oportunitatLa fitxa dental de Peacock presenta un grapat de discrepàncies amb les restes de l’individu número 1: amb una sola n’hi ha prou per a una identificació negativa, diu Armentano.

Peacock: segona oportunitat


Escrit per: 
A. Luengo / Documentació cedida per Regirarocs.

Els impulsors de l’excavació al cementiri de Soldeu gestionen amb el Comú de Canillo una nova campanya per localitzar les restes de l’aviador nord-americà.

Serà a la primavera o com a molt tard a l’estiu, aprofitant que la reforma i ampliació prevista al cementiri de Soldeu s’ha acabat retardant. La nova intervenció consistirà a excavar la part de la fossa comuna que s’estén al llarg del mur i que va quedar pendent en la campanya de setembre, quan Regirarocs va exhumar les restes de dos individus a l’angle sud-est del cementiri, la més pròxima a l’aparcament. L’objectiu, és clar, tornarà a ser en primera instància mirar de localitzar les restes del sergent Charles B. Peacock –l’aviador nord-americà que va desaparèixer l’octubre del 1943 en algun lloc prop de Soldeu i de qui mai no es van recuperar les restes– i, si això no és possible, com a mínim identificar algun dels individus que puguin recuperar-se per datar les restes fins ara exhumades.

Tot això serà si les dues parts implicades –d’una banda, Regirarocs i Claude Benet, els impulsors d’aquesta aventura arqueològica inèdita per aquí dalt; i de l’altra, el Comú de Canillo– es posen d’acord per posar fil a l’agulla abans que la reforma del cementiri s’endugui les restes que puguin quedar a la fossa comuna. Les gestions, diu Benet, conviden a l’optimisme, i sembla que tant el Comú com els veïns de Soldeu han entès la singularitat d’una intervenció com aquesta. Si finalment apareixen les restes de Peacock, que Benet confia que sigui l’individu “muerto de muchos días” –segons diu literalment el llibre d’òbits de la parròquia– localitzat el setembre del 1953 a la zona de les Marrades Mortes i enterrat a Soldeu, seria com si ens toqués la loteria arqueològica. I encara hi ha esperances. Si no, l’excavació haurà servit per exhumar els cossos de com a mínim dos individus a qui ara toca posar nom i cognoms per una pura qüestió d’humanitat.

L'informe antropològic: les conclusions finals

Precisament, l’antropòloga catalana Núria Armentano –la mateixa que ha estudiat les restes de Santa Coloma– enllestia la setmana passada l’informe sobre l’excavació de Soldeu. El cert és que no hi ha sorpreses respecte al que ja havia avançat sobre el terreny: cap dels dos individus exhumats al setembre correspon a Peacock. Una identificació negativa que ha estat possible gràcies a les dues fitxes dentals conservades als arxius de l’exèrcit nord-americà –aquí al costat en tenen una, en rigorosa primícia– i que Armentano ha pogut comparar amb les restes de Soldeu. Les conclusions de l’antropòloga deixen poc marge al dubte: les restes de l’individu 1, el primer que va ser localitzat, enterrat a tocar del mur i que va suscitar les esperances inicials, corresponen a “un individu de sexe masculí, d’edat propera als 35 anys i de 169,8 centímetres de talla”. Peacock feia 176 centímetres i havia nascut el 1914 a la localitat de Morristown (Nova Jersey), així que tenia 29 anys quan va desaparèixer.

El més concloent és, és clar, l’anàlisi de la fitxa dental, segons el qual a Peacock li havien extret tres peces –un molar i dos premolars– que encara conservava l’individu de Soldeu, que en canvi va aparèixer amb una pròtesi que Peacock no hauria d’haver dut. En antropologia forense, conclou Armentano, “una única discrepància dental inexplicable ja es considera una identificació negativa”. I descarta igualment possibles errors de registre perquè en les dues fitxes dentals “coincideixen les extraccions”: “en qualsevol cas, es tracta d’un nombre massa elevat de discrepàncies”.

Així que no és Peacock, però ni Remolins ni Benet renuncien a posar-li nom, en aquest individu número 1. L’aparició, associada a l’enterrament, de restes de les botes de muntanya i d’una moneda de 5 cèntims de franc en circulació fins al 1941, però sobretot, el fet que els tres ponts d’or que conserva “no semblen tenir origen espanyol i sí, en canvi, relacionable amb Alemanya” –diu l’antropòloga– avala la hipòtesi que ens trobem davant d’un fugitiu de primera hora –al 1941 encara no s’havien organitzat les xarxes de passadors– “probablement un jueu d’origen alemany”. Però aquest extrem, que aventura Benet, ja és pura especulació, i aquest és precisament un dels enigmes que es pretén resoldre amb una segona campanya.

Pel que fa al segon individu que va aparèixer al setembre, en un estrat una mica inferior i en un estat de conservació notablement més precari –el del fals Peacock era excepcionalment bo–, la principal novetat és que es tracta d’una dona –i no d’un home, com inicialment s’havia dit–, “d’edat adulta avançada” i que feia 160 centímetres d’alçada, òbviament “incompatible amb l’esquelet de Charles B. Peacock donades les discrepàncies de sexe, edat i talla”.

Andorra
Soldeu
excavació
arqueologia
Peacock
passadors
II Guerra Mundial
Remolins
Armentano
Benet
Canillo
cementiri
Número de vots: 392
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic