Pedro Pardo: “Anunciem cant coral i penses en senyors grans cantant el ‘Canigó’”

Copresentador de ‘Els homes clàssics’ a Catalunya Música, compositor i pianista, director de l’orquestra de la Fundació Victòria dels Àngels i del cor de l’Orfeó Lleidatà. Amb aquesta formació recalarà diumenge a la sala Sant Domènec de la Seu d’Urgell, amb l’espectacle ‘Spiritual’: músiques de de Vivaldi, Mozart, Fauré, Sibelius, Orff, Schubert i espirituals negres per posar banda sonora al seu comiat de la formació.

Estem parlant amb un home clàssic!
Estàs parlant amb un dels homes clàssics, sí. 

Ara que riu és quan el conec: s’ho passen bé, oi?, fent el programa. 
Home, la veritat és que sí, no hi ha millor manera de divulgar la clàssica que passant-t’ho bé i compartint una passió com és la música. 

Arrosseguen els oients que no tenim formació musical però volem gaudir la música.  
Sempre és millor que t’ho expliquin, però no ha de fer por apropar-te a la música sense saber-ne. Sempre poso l’exemple del menjar: t’agrada un vi, o un plat, i no saps per què, ni com es fa, però t’agrada. Ara, si aquell vi te l’expliquen, segurament t’agradarà més. Així que pots anar a un auditori i una música t’agrada, però si algú t’explica  que allò s’ha creat d’una determinada manera i circumstàncies... doncs molt millor. 

I si a sobre li donen aquesta pinzellada de diversió...
Jo tinc dos nens i la millor manera que aprenguin coses, o la manera de fer-los menjar de tot, és fent-ho atractiu. Si posem una barrera elitista, aquella veu de tota la vida “i ara escoltarem aquesta simfonia en do menor...”, ostres! el to ja es posa massa transcendental. I, escolta, potser el compositor l’havia escrit un dia que tornava de festa. Hem de treure transcendència. 

Callo amb això ja però recordem que hi ha hagut grans músics que han estat grans divulgadors. Miri Bernstein.  I sense to greu!
Oi tant! Bernstein va ser el primer home clàssic en el sentit de com explicar la música. Només que ell tenia uns mitjans a l’abast... la Filharmònica de Nova York i un piano de cua. Allà on nosaltres donem al play. Però sí, ell explicava la música sense tabús, i per als joves, veies la platea plena de jovent i ell parlava d’Stravinski, de Beethoven, de tot plegat. 

Ens apropem també a la música acabada de compondre sense temor? Costa, arrossegar-nos, fer-nos arriscar?
Fa poques setmanes parlava amb un programador, a Burgos,  on van fer una peça meva. “Ha agradat molt”, em deia. Mireu, a mi m’agradaria saber quanta de la gent entre el públic d’un concert coneixia el trio de Dvorak o el de Granados que van fer després de la meva. Aleshores, per què tenir  tanta por? Home! una altra cosa serà la Cinquena de Beethoven o el Bolero de Ravel, que són hits, però si toques un quartet de corda de Xostakòvitx... o fins i tot de Beethoven. 

Però és Beethoven.
Sí, hi ha aquestes reticències. Però Beethoven també va ser contemporani. Si no hagués estrenat al seu dia, avui no el tindríem tampoc. S’ha de treure la por. Sobretot, els programadors. 

Més que el públic?
Oi tant! El 2005 i 2006 vaig programar un festival de música contemporània a Lleida i al final vam deixar de fer-lo per la falta d’ajuts de les institucions. Fèiem concerts amb el creador de la música allà i era el que més valorava la gent: parlar amb ells, que els expliquessin la història d’aquella composició. Sembla mentida que això ho puguem trobar guai en pintura i no en música. 

Té raó. 
Sembla que necessitem que el compositor estigui mort. Home, no!

Aquesta és bona. I què escoltarem diumenge a la Seu?
Un espectacle allunyat del concepte tradicional del concert coral. Quan anunciem concert de l’Orfeó Lleidatà pensem en uns senyors i senyores grans cantant el Rossinyol i el Canigó. Ens ha fet molt de mal aquesta imatge, igual, com dèiem abans, que la manera de divulgar la música. El que jo intento és que el públic no sols vagi a escoltar sinó que vagi a viure. 

Entesos. 
Què ens passa avui dia? Que hem de competir contra les plataformes digitals, contra el comandament a distància. No competim entre músics, sinó amb Spotify. Però si vas a un concert, vius una experiència, i això és el que volem amb Spiritual. Hem agafat obra d’autors com Mozart, Schubert, Fauré o fins i tot Orff, i fan de banda sonora al que explica una actriu. Ella ve a ser com la veu de les nostres consciències. 

...?
Això va sorgir durant la pandèmia: al món coral pensàvem que no teníem futur. Cantar era perillós, cantar era mortal. Per a nosaltres va ser desesperant. Vaig crear un espectacle que reflexionés: és casualitat o som responsables d’allò que ens passa. Amanit amb música tan espectacular com el Rèquiem de Mozart o dels Carmina Burana. 

Ens farà por arriscar-nos?
El tema serà com ho anunciem, aconseguir que la gent vingui amb la ment oberta, com si anessin a veure una pel·li d’Spielberg. Carmina Burana podria ser banda sonora de Los Vengadores, o Holst, d’Star Wars.  

Anuncia que deixa el cor al setembre. Li cantem ‘Por qué te vas?’
Circumstàncies vitals. No visc a Lleida i és un hàndicap. L’altre dia calculava que en aquesta etapa a l’Orfeó he fet més de 300.000 quilòmetres en cotxe. Implica tot el que devem al territori i són hores i hores i hores de viatge. Veig que arriba el moment de passar el relleu. I el relleu ara està garantit, amb el cor també en el millor moment.