Que consti que ho diu la màxima autoritat en falerística andosina. Falerística, sí, estupenda i semiclandestina ciència que penja de la numismàtica, que s’interessa per l’estudi i la classificació de les condecoracions i que convé no confondre amb l’heràldica, d’interessos similars –els escuts d’armes!– però no iguals. Prefereix mantenir-se en l’anonimat per motius que no aporten ni treuen res als seus arguments. I els arguments són en aquest cas essencialment dos: els antecedents i el rang, recordin que estem parlant de falerística. Recordin també que el cas és el recent acord del Govern de concedir a mossèn Ramon l’Orde de Carlemany en el grau d’Encomana, el segon dels tres previstos en aquesta condecoració honorífica que –citem l’article 1 del reglament– “premia els mèrits distingits, en vida o a títol pòstum, realitzats per persones físiques o jurídiques, nacionals o estrangeres, i que hagin realitzat serveis rellevants a l’Estat andorrà”. Concedir-li a mossèn Ramon l’Encomana i al secretari d’Estat de San Marino, Luca Beccari, la Gran Creu, el grau màxim de l’Orde.
Doncs bé, diu el nostre expert que els antecedents tenen en falerística un pes importantíssim. I en el cas de mossèn Ramon n’hi ha dos: per començar, l’Orde d’Isabel la Catòlica, que Espanya li va concedir el 2001 en el grau d’Encomienda, el quart dels sis de què consta la condecoració. Això ho va tenir molt en compte el consell que valora els mèrits dels agraciats, i que està format pel cap de Govern, la ministra d’Exteriors, el síndic general i tres membres de l’Orde: “Quan existeix un precedent i el candidat ja ha estat honorat per un país estranger, el que correspon és com a mínim igualar el grau, i això és el que s’ha fet en el cas de mossèn Ramon, perquè l’Encomienda d’Isabel la Catòlica equival a l’Encomana de Carlemany. I això, tot i que l’Orde d’Isabel la Catòlica és la tercera en importància entre les condecoracions espanyoles, per darrere del Toisó d’Or i de l’Orde de Carles III, que per cert, cap andorrà no ha merescut mai... amb l’excepció del bisbe Benlloch, que el va rebre després de deixar el càrrec de copríncep”.
I després hi ha el rang, el matís més delicat i probablement més difícil d’entendre en els nostres dies. I el rang és el que explica que el secretari d’Estat de San Marino rebés la Gran Creu, un grau més que mossèn Ramon: “El principi general des que Napoleó va instituir la Legió d’Honor és que la Gran Creu es reserva habitualment a ministres, ambaixadors, generals i presidents de grans corporacions. Tot i que hi ha excepcions, com Ignacio Echeverría, condecorat amb la Gran Creu del Mèrit Civil del govern espanyol pel seu heroisme als atemptats de Londres el 2017.” I aquest és el criteri que justifica la Gran Creu de Carlemany per a Beccari. “Amb tot això, el que vull dir és que si Espanya li hagués concedit a mossèn Ramon la Gran Creu d’Isabel la Catòlica molt probablement també se li hauria hagut de donar la Gran Creu de Carlemany”.
Després hi ha les Palmes acadèmiques –instituïda, atenció, per Napoleó el 1808 i d’enorme prestigi a França, tot i que de rang ministerial, no nacional, i per tant per sota de l’Orde de Sant Lluís i de la Legió d’Honor–, que mossèn Ramon va rebre de mans del ministeri d’Educació francès amb el grau de chevalier, el tercer dels tres previstos. Un grau que el nostre expert també equipara a l’Encomana de Carlemany. En qualsevol cas, conclou, no es tracta de decisions arbitràries, sinó molt ponderades, que es basen en els mèrits dels candidats documentats de forma fefaent: “Davant del dubte, sempre es tira cap a baix, no cap amunt, i el grau no és estàtic, es pot progressar al cap d’un termini mínim de tres anys si el consell comprova que concorren nous mèrits”.
En qualsevol cas sàpiguen que a banda de Beccari, de les tres personalitats que tenen automàticament la Gran Creu per motiu del càrrec (el cap de Govern, el síndic general i la ministra d’Exteriors) i de l’Encomana de mossèn Ramon, també en tenen la Creu, el tercer i últim grau, Angelina Mas i Maria Molné, en reconeixement al seu activisme pels drets de les dones.