Diu Iñaki Rubio, aquí amb el barret de tècnic pedagògic del ministeri d’Educació, que la macroenquesta sobre hàbits lectors entre els adolescents que l’aleshores CRES va impulsar dos anys enrere a aproximadament 5.000 alumnes de secundària i Batxillerat d’entre els 12 i els 18 anys els va obrir els ulls sobre el lloc cada vegada més marginal que la lectura ocupava entre les seves preocupacions. Especialment, entre ells: “Mentre que el 70% de les noies deia que llegia i que els agradava llegir, entre els nois la situació era exactament la inversa: el 70% deia que no els agradava”. I lluny de millorar, amb l’edat l’interès per la lectura decau encara més. El pitjor, sosté Rubio, no era que la lectura perdés quasi sempre que se la posava a competir amb altres activitats d’oci, posem que l’esport i la música, per no parlar de tauletes i dispositius mòbils. “No, no. El més inquietant era la consideració cada vegada més baixa de la lectura, que perdia punts a pas de gegant”.

Es refereix, és clar, a la lectura considerada com a oci. A la literatura. Perquè es dona el cas que un percentatge altíssim de nois vincula directament la lectura al coneixement. “Llegeixen si i només si allò que llegexen els ensenya alguna cosa. I això passa sobretot entre els nois. De nou, en les noies el patró és sensiblement diferent: per  a elles la lectura és una activitat més íntima, més personal, més vinculada a la literatura”. I això, diu, els va encendre la llumeta: “Intentem acostar-los a la lectura no a través de la literatura, sinó de les assignatures que més els interessin, ciències, tecnologia, història... El que vam fer és elaborar un llistat de llibres relacionats amb aquestes matèries que tenen a la seva disposició a la biblioteca i que el professor els proposa quan acaba la unitat”.

Aquest és un dels projectes nascuts del Pla de Foment de la Lectura engegat pel ministeri el 2021 i que des d’aleshores ve implementant cada centre escolar. Demà tindrà lloc al Centre de Congressos de la capital la 2a Jornada d’intercanvi d’experiències educatives sobre el foment de la lectura –així es diu la criatura– amb l’exposició dels projectes que han aplicat el Col·legi Sagrada Família (Escriptura creativa i lectura), el Mare Janer (Lectura a l’aula i clubs de lectura), l’Andorrana de Segona Ensenyança d’Ordino (Poesia Arreu), el Sant Ermengol (Música i poesia), l’Andorrana de Batxillerat (Lectures creatives) i l’Andorrana de Segona Ensenyança de Santa Coloma (Taller de manga). El programa es completarà amb dues conferències a càrrec de la novel·lista Anna Aguilar, premi Carlemany 2016 (Wolfgang) i de l’enigmista i també novel·lista Màrius Serra (La dona més pintada).

I hem deixat per al final la pregunta del milió: per què, aquesta insistència que els adolescents llegeixin? Perquè és una evidència –per molt que alguns no ho acabem d’entendre– que es pot ser molt feliç sense haver obert mai un llibre per plaer. Es pot, sí. Però la macroenquesta del CRES va posar negre sobre blanc una intuïció que confirmaven altres estudis europeus sobre la matèria, dui Rubio: “Hi ha una relació directa entre els hàbits de lectura i el rendiment acadèmic. L’adolescent que més llegeix treu per norma general millors notes. Qui està acostumat a llegir tindrà més facilitat a interpretar i descodificar una pregunta d’examen i respondrà per tant millor el que li demanen”. En resum: si no llegeixes per gust, llegeix per interès. Fes la prova. El teu expedient ho agrairà.