Avui tocava presentar els dos nous entorns de protecció aprovats pel Govern: el de Sant Joan de Caselles i el de Sant Miquel d’Engolasters. Sumats als de Sant Serni de Nagol i al de Casa de la Vall i Sant Esteve, son quatre els que s’han aprovat aquest mandat, xifra rècord si tenim en compte que des de la modificació de la llei del Patrimoni, el 2014, només se n’havia aprovat un altre, el de Sant Marc i Santa Maria d’Encamp. De fet, la llei data del 2003 i prescrivia un termini de dos anys, dos, per elaborar i aprovar els entorns de protecció de tots els BIC. Ho repetirem una altra: de la setantena llarga de monuments, tan sols dinou disposen avui del preceptiu perímetre. Dinou de setanta. I això, perquè el ministeri va prémer fa l’accelerador, quan va veure perillar la candidatura a la Unesco sobre Els testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus. Fins aleshores havia postergat els entorns a la nova llei del Patrimoni, que havia d’estar el 2022, que s’ha anat retardant per naps i per cols i que la ministra Bonell vol tenir ara enllestida l’any que ve. Veurem.
El dossier de la candidatura es presentarà al gener a la Unesco, i dels deu monuments andorrans de la candidatura, tres no tenen encara el reglamentari entorn: son el de Sant Martí de la Cortinada, que s’aprovarà abans de fi d’any, i els de Sant Romà de les Bons i Sant Climent de Pal. El ministeri ha assumit que amb aquests dos últims no arribarà a temps i diu que n’hi haurà prou amb el pla especial, en el cas de Pal, i amb el pla de rehabilitació, en el del conjunt encampadà.
Fins aquí, les bones intencions. I ara, la pregunta: per què serveix ju entorn de protecció? La teoria diu que per assegurar la preservació del patrimoni cultural immoble i per vetllar pe seu manteniment en un entorn adequat. Això, és clar, és si els entorns s’apoven en temps i forma. Si no és així arriben lamentablement tard i el que fan és generar greuges comparatius de difícil digestió.
És el cas del perímetre de Sant Esteve i Casa de la Vall, aprovat al gener passat i avui a la Batllia pel recurs de nul·litat interposat per tres dels propietaris afectats. Un dels objectius dels entorns és preservar les visuals dels monuments. la seva correcta contemplació. No cal donar-li gaires voltes per entendre que les visuals de Casa de la Vall les va liquidar de forma expeditiva el nou Consell General i sobretot, sobretot la plaça adjacent. construït entre el 2004 i el 2011. Exigir ara als propietaris veïns del centre històric que limitin el seu dret com no van saber o no van voler fer en el seu moment les administracions sembla com a mínim poc exemplar i un pelet cínic. Ni els tècnics de Patrimoni ni la mateixa ministra dubten que amb l’entorn vigent no hauria sigut possible aixecar el Consell General. Com a mínim, amb l’embalum actual. Però, és clar, molt oportunament el Govern ha trigat 22 anys a tancar el perímetre i, naturalment, ara ja no hi ha marxa enrere.
Un cas similar es planteja a Engolasters. L’entorn aprovat la setmana passada parteix naturalment de la situació actual, afecta les tres construccions contemporànies adjacents a Sant Miquel i l’ultim tram de la carretera, a partir del revolt que apunta cap al pla d’Engolasters. Però és una evidència, com reconeixen els mateixos tècnics de Patrimoni i també la ministra, que la part del lleó del boom urbanístic s’ha registrat al llarg de la carretera que hi puja, que les visuals des del fons de vall fa anys, per no dir decennis que estan mortes, i que Sant Miquel d’Engolasters ha quedat engolida per un bosc de xalets. L’entorn ara aprovat pretén salvar el que queda d’aquella condició de fita paisatgística que se li reconeix al monument. És a dir, la plana d'Engolasters. Però des del fons de vall ja no hi ha res per protegir, de la mateixa manera que Casa de la Vall és ja invisible des de Prat de la Creu.
Per tot això és tan qüestionable el sentit i sobretot el moment d’uns entorns que arriben vint anys tard, perquè el 2003 potser quedava alguna cosa per salvar. I per això mateix costen tant d’entendre les crítiques a les torres d’Emprivat, que s’aixequen en una zona totalment urbanitzada, mentre es corre un espès vel de silenci sobre el gran nyap patrimonial perpetrat al llarg de la carretera que puja a Engolasters, que ha triturat sense contemplacions el sentit primigeni de Sant Miquel: dominar la vall central. Ara faem veure que salvem el pla d'Engolasters i cobrirem l'expedient.
Repeteixo la pregunta: per què serveix un entorn de protecció?
