Peramola rescabala Josep Espunyes

Les escales del Casino de Peramola es convertiran aquest dissabte en una instal·lació poètica. El sonet M’agrada ser al cafè les nits d’hivern... de Josep Espunyes lluirà, vers a vers i graó a graó, en l’accés a l’emblemàtic establiment de la vila: el cafè-casino evocat en el poema, un dels més coneguts de l’escriptor peramolí. El sonet forma part del llibre Notes mínimes d’un paisatge, editat per Edicions del Mall l’any 1988 i reeditat aquest 2022 per Edicions Salòria amb fotografies de Jordi Pasques. El poema ha estat musicat pel cantautor Quim Sabaté. A l’acte hi prendrà part el mateix Josep Espunyes, guardonat enguany amb la Creu de Sant Jordi i a qui l’Associació Llibre del Pirineu li dedica l’any literari 2022.
L’acte es clourà amb el lliurament de les claus del Casino a l’Ajuntament de Peramola. La idea de l’escala-sonet és d’un altre fill il·lustre de Peramola, el pedagog, editor i poeta Ramon Besora, qui va traslladar la proposta al consistori i al Consell Comarcal, les dues institucions que patrocinen la instal·lació poètica. Cadascun dels catorze versos del sonet estarà gravat en una peça d’acer inoxidable de 172 x 11 centímetres i col·locat al frontal d’un graó, de tal manera que el poema es podrà anar llegint al mateix temps que es puja l’escala.
Quedaria així resolt el comportament de l’equip de govern municipal, que el 24 d’abril passat es va absentar de manera manifesta de l’acte d’homenatge amb què arrencava l’Any Literari que l’Associació del Llibre del Pirineu dedica a Josep Espunyes (Peramola, 1942). Una rebequeria, probablement per unes paraules d’Espunyes en una entrevista a Vilaweb: “Els pobles, quan es desertitzen es tornen fatxes. I això és perquè els que s’hi queden es pensen que el poble és seu. I com que no tenen una oposició s’ho maneguen com volen. Això passa a Peramola, passa a Nargó, passa a la Vall de Cabó...” 
Aquell homenatge “era merescudíssim i hi havien de ser tots”, reconeixia Besora, amic d’infantesa i company d’escola d’Espunyes; però, puntualitzava, “ara l’Ajuntament s’ha portat magníficament i tot allò no és més que una cosa passada i hem de mirar de cara al futur, fer coses i que es facin bé”. Un “petit problema més que superat”. 
Més encara, Besora es congratula de la manera com el consistori s’està bolcant en la poesia i, a través d’un projecte que revelarà dissabte, però n’avança el títol: “Tot l’entorn és poesia”, per anar obrint boca. Així que la proposta del sonet d’Espunyes al Casino (que ni fet expressament, oi?, ressalta: cinc trams d’escales per als dos quartets i els dos tercets de la composició més el nom de l’autor). La instal·lació s’afegeix a l’espai dedicat a Martí i Pol, que va mantenir amb Besora una íntima amistat de dècades. I, sobretot, a la ruta poètica que protagonitza Besora mateix. Una passejada poètica i musical a través de 21 plafons pel Camí de les Fonts que ja han visitat mig miler d’escolars de l’Alt Urgell. Visitants particulars a banda.