El volum 9 de la col·lecció es presenta demà al vestíbul del nou Parlament.
Ja n’havia publicat un tastet fa anys a la revista Àgora. Però els Papers de Recerca Històrica recuperen la faceta probablement menys coneguda, la de poeta, de l’historiador, arqueòleg, etnòleg, lingüista i també docent, és clar, que va ser Pere Canturri. Ho fan al número 9 que es presenta demà a la tarda al vestíbul del Consell General, i que a més de l’homenatge a Canturri, a la secció Aportacions, consagra el dossier central al 600 aniversari del Consell de la Terra, amb una quinzena de comunicacions que en repassen aquest mig mil·lenni llarg d’història del dret i del revés. Com diu l’exsíndic Vicenç Mateu al pròleg, la singularitat de la institució no rau només que el 1419 es formalitzés una assemblea representativa que es reunia amb periodicitat determinada, sinó que aquell òrgan hagi sobreviscut a través dels segles, transformant-se i adaptant-se als signes dels temps –continua Mateu– “fins a esdevenir la institució parlamentària moderna que és avui”. Entre els investigadors que participen en el dossier hi ha Oliver Vergés (La Carta Pobla i les comunitats andorranes: la llavor del Consell de la Terra); Susanna Vela (El Consell de la Terra del 1419); Albert Villaró (El Consell General d’Anton Fiter); Carles Gascón (Cosenyoriu asimètric: el domini d’Andorra a la baixa edat mitjana); Climent Miró (El mas de Tolse: evolució d’un domini senyorial); Joan Lluís Ayala (La pèrdua dels drets del Quart d’Andorra la Vella a la Casa de la Vall) i Antoni Morell (El Consell General). Al marge del dossier central, parin atenció a la carta d’Azaña, l’últim president de la República espanyola, al Consell General, que ressenya Antoni Pol, així com a l’estudi definitiu de Jordi Casamajor sobre els gravats rupestres de Bixessarri, l’aproximació d’Alan Ward al primer turisme amb un model informàtic SIG de la construcció de les carreteres entre el 1900 i el 1940 i al paper d’Andorra com a refugi literari del crític Antoni Martí i Alanis, el germà de l’anterior Copríncep episcopal, amb qui va compartir llargs retirs lauredians.
