Diari digital d'Andorra Bondia
Espuga va començar a projectar el nou Consell General el 2003; es va inaugurar el 14 de març del 2011.
Espuga va començar a projectar el nou Consell General el 2003; es va inaugurar el 14 de març del 2011.

Pere Espuga, arquitecte: “No podíem fer una mona de Pasqua que es mengés Casa de la Vall”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

Dijous farà vuit anys que vam estrenar el nou Consell General. El nou complex naixia amb la gens fàcil missió de substituir –més aviat, complementar– la històrica Casa de la Vall, que n’havia sigut la seu des del 1702. L’arquitecte que la va concebre va explicar ahir per què va optar per la pedra vista, quin és el sentit de la plaça, i per què cal que la passarel·la acabi connectant d’una vegada el centre històric amb la plaça del Poble.

Quines van ser les directrius de l’encàrrec de Sindicatura? Perquè no devia ser un tema lliure.

El concurs preveia un programa funcional molt preestablert, amb uns usos determinats, dos edificis –Sindicatura, parlament, aparcament– però un sol complex.

Les línies diguem-ne estètiques, l’aspecte general, els venia també predefinit?

Això va ser tot de collita pròpia. Les bases no en deien res. Entre els projectes que es van presentar n’hi havia de bastant... psicodèlics.

Quins són, doncs, els criteris que es va marcar el seu equip?

Partíem d’una premissa bàsica: el nou Consell s’aixecaria al costat de Casa de la Vall. Per tant, havia de ser un edifici que no se la mengés, que no la mutilés materialment i que tampoc li restés representativitat. Teníem clar que no podíem aixecar una mona de Pasqua, una cosa de dimensions enormes que deixés Casa de la Vall en un edifici residual. Al revés, el nou Consell havia de dialogar amb el vell, i l’havia de respectar.

Com?

Jugant amb els mateixos materials: pedra, sobretot, però també fusta i vidre. Amb un llenguatge més contemporani, és clar. Per això l’alçada, per exemple, vam decidir que fos exactament la mateixa.

Fins al 1962 Casa de la Vall estava arrebossada. Per tant, la pedra vista és quasi un fals històric. El nou Consell, ha legitimat aquest fals històric?

Igual que les esglésies i les catedrals estaven abans pintades i avui no. Vivim en el nostre temps, i si avui els edificis antics, o rústics, els entenem despullats, amb la pedra vista, ens hem d’adaptar al que hi ha, no contrastar-ho amb lectures historicistes.

El nou Consell es va aixecar sobre el no-res.

La parcel·la era efectivament la penya. Una de les idees que inspira el projecte era que, ja que buidàvem la muntanya, li havíem de restituir el material que n’havíem extret. Per això la pedra és la mateixa que vam extreure de la penya, que vam guardar i treballar per recol·locar-la a l’edifici.

El resultat és un edifici auster, minimalista, més aviat zen, quasi un reflex de Casa de la Vall.

Aquesta era la idea: que fos molt respectuós amb els materials i el llenguatge de Casa de la Vall, sense renunciar a un tractament contemporani, i que a la vegada fos atemporal, amb molt de recorregut, que no passés de moda.

Desconec si les restes de l’hotel Mirador tenien algun valor arquitectònic. Però segur que en tenien un d’històric i de sentimental. No era possible conservar-ne res?

Impossible.

Algun detall que li fes ballar el cap especialment?

Un. Vam projectar un pati de llum d’estil japonès pel costat del carrer de la Vall. Volíem conservar la penya vista i posar-hi una escultura, però aquell tros de penya va sortir fatal, amb clavegueres. Un desastre. Vam haver de formigonar i va ser una llàstima.

El fet que Casa de la Vall no tingués a l’època entorn de protecció –encara no el té–, li devia anar bé: no es va haver de plegar a directrius urbanístiques i arquitectòniques externes.

Ni bé ni malament. Entenc que vam ser molt respectuosos amb Casa de la Vall i amb l’entorn. Volíem sobretot revaloritzar-la. Aquest era l’objectiu primordial. I que es llegís l’evolució històrica de la institució però que no s’interpretés com un edifici principal i un de secundari. Que Casa de la Vall i el nou Consell estiguessin integrats, que fossin un complex. Crec que ens en vam sortir.

El projecte no estarà complert fins que no es connecti amb la plaça del Poble a través de la passarel·la posterior?

El nou Consell s’aixeca en un espai que fa de frontera entre el centre històric d’Andorra la Vella, amb cases baixes, una escala més domèstica, i la façana de Prat de la Creu, que dona a l’Andorra del segle XXI, una altra dimensió i una altra tipologia. Es tractava d’integrar-lo a l’entorn, com si hi hagués estat tota la vida, que no semblés un meteorit que hagués caigut allà i no tingués cap relació amb els edificis del voltant.

Però li demanava per la passarel·la.

Aquí vaig: un dels aspectes fonamentals era lligar peatonalment el centre històric amb Prat de la Creu. Per això hi ha el nucli de comunicacions públic –els ascensors de la plaça– i la passarel·la que connecta amb la plaça del Poble, avui pendent i que quan s’executi acabarà de travar els dos teixits urbans.

Permeti’m recordar-li una crítica a l’època recurrent: que de tenir una Casa de la Vall vam passar a tenir una vall sense casa.

Què vol dir?

Que fins que es va aixecar el nou Consell Casa de la Vall dominava efectivament i com el nom indica la vall, i avui per veure-la te n’has d’anar a Terra Vella o a la Comella.

Caldria matisar-ho. D’entrada, i com a conseqüència de la urbanització de finals de segle XX, Casa de la Vall ja no es veia més que d’un punt molt determinat de Prat de la Creu, i prou. Els edificis la tapaven. A més, quan vam plantejar el projecte, al que avui és la plaça Lídia Armengol hi anava l’edifici de la Justícia. Casa de la Vall tampoc no s’hauria vist. Ni el nou Consell, per cert.

Si haguessin sabut que la Batllia acabaria a Baixada del Molí, haurien fet una 'cosa' diferent?

És que ho donàvem per fet i ni ens ho vam plantejar, que trencàvem la visual de Casa de la Vall. Traslladar la Batllia va ser en la nostra opinió una molt bona decisió, per no concentrar totes les institucions, tots els poders en un espai tan reduït. Però de totes maneres, crec que des de la plaça del Consell Casa de la Vall hi ha guanyat moltíssim.

Ja que en parlem, és una plaça desaprofitada? Perquè a part dels nens –i no gaires– que hi van a jugar, poca activitat més s’hi genera.

És que no és una plaça lúdica –tot i que òbviament s’hi pot jugar– sinó institucional, de reflexió, que es vol que impacti per la buidor. No és com la plaça del Poble, per entendre’ns.

Massa dura?

En absolut. Si mires amunt o al costat tens natura per tot arreu. No ens l’acabarem mai, afortunadament.

L’entrada per Lídia Armengol és quasi clandestina. Hi he passat una vegada en deu anys. I per culpa de Brossa. Si no, ni això.

És que l’entrada per Lídia Armengol porta a la part del complex concebuda per a usos parlamentaris. Perquè –tornem-ho a dir– són dos edificis en un, Sindicatura i les oficines parlamentàries. Cadascun amb la seva entrada.

Els poetes de Plensa: li van demanar opinió, quan els van plantificar a Lídia Armengol? Harmonitza amb el conjunt del nou Consell?

Hmmm... sí. Em sembla bé. Una de les escultures anava a la plaça, en un racó cap a la part dels ascensors. Una altra, a la teulada del nou edifici comunal. No ho veia bé perquè tractava igual una coberta de grava i una plaça institucional...

Vaja, que va vetar un poeta a la plaça.

Els vaig comentar que la gràcia dels poetes de Plensa és el conjunt, i que des d’aquí dalt només se n’hauria vist un.

I l’homenatge a la Constitució, que un dia va aparèixer com un bolet a la plaça?

Amb el teló de fons de la façana de pedra està bé. I al final estem parlant de la Constitució. Forma part de l’entorn institucional, no és qualsevol cosa.

Però tampoc és una plaça per anar omplint: ara una escultura, ara un 'xiringuito'...

La idea no era aquesta, no.

L’hemicicle, es va inspirar en algun de ja existent, perquè no és un espai que es projecti cada dia?

En vam veure molts, és clar, però no en vam agafar cap en concret com a referència.

Els llistons de fusta, que donen tan malament a la televisió, qui n'és el culpable?

És una qüestió acústica. L’edifici està construït a base de pedra, fusta i vidre, a fora i a dintre. A l’hemicicle vam treballar amb llistons per recomanació de l’enginyer acústic, per compensar el sostre de marbre il·luminat, que acústicament no funciona. Calia emfatitzar l’absorció amb els paraments verticals, i la millor solució van ser els llistons. Però deixa’m dir que no he vist mai aquest efecte de què tothom em parla. I estic fart de mirar-ho! Deu ser amor de pare

 

Andorra
Casa de la Vall
Consell General
Pere
Espupga
arquitecte
La teva puntuació: 4. Número de vots: 25
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic