Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Peacock, Soldeu, excavació, Benet, Regirarocs, Remolins, cementiri, II Guerra Mundial, passadors
Andorra, Peacock, Soldeu, excavació, Benet, Regirarocs, Remolins, cementiri, II Guerra Mundial, passadors

Però, és Peacock?


Escrit per: 
A. Luengo / Fragment de tíbia que continua cap al peu i que conserva restes d’una bota de cuir; va aparèixer en un extrem del cementiri (Foto: Jonathan Gil).

Apareixen restes humanes a la fossa de Soldeu i es dispara l’optimisme dels investigadors.

És ell? És el sergent Charles B. Peacock? Aquesta és la pregunta que es feien Gerard Remolins i Thais Torres, els dos arqueòlegs de Regirarocs que des de dilluns excaven a la fossa comuna del cementiri vell de Soldeu, però també Claude Benet, que ha impulsat l’excavació –i tots nosaltres, si hi haguéssim estat– quan a quarts d’una del migdia, després d’arribar a més d’un metre de profunditat i quan les esperances començaven a anar francament de baixa, el pinzell amb què anaven gratant delicadament va tocar tou: allà al mig de la terra sobresortia el que semblava ser un fragment d’os.

Un fragment que va resultar que era de tíbia, que seguia cap al peu i que encara estava embotit en el que queda d’una bota de cuir. Per fi, unes restes humanes que confirmaven l’existència d’una fossa comuna en aquell racó del cementiri. Una fossa on el 29 de setembre del 1953 va ser enterrat el cadàver de l’home “muerto de muchos días” recuperat a la zona de les marrades Negres i que Benet intueix que podria ser el del sergent Peacock, desaparegut deu anys abans –el 26 d’octubre del 1943 en algun lloc prop de Soldeu– quan, exhaust, no va poder seguir els seus companys d’evasió.

Però tornem al començament: corresponen a Peacock, les restes exhumades ahir? “De moment podem assegurar que, tal com indicaven les fonts orals –Miquel Naudi, veí de Soldeu que a l’època exercia d’escolanet i que va assistir a la inhumació d’aquell difunt anònim–, ens trobem davant d’una fossa, i que aquesta fossa conté un enterrament”, diu Remolins. És un començament, un molt bon començament que rellança l’optimisme dels investigadors. El fet que fos enterrat en un extrem del cementiri i a tocar del mur indica a més que es va tractar d’una ocasió singular, amb tota probabilitat algú de fora del poble, aventura Benet. També el fet que se l’enterrés amb les botes posades, perquè, segons la pràctica funerària local, als difunts se’ls enterrava descalços, diu. El cas és que, contra el que esperaven els arqueòlegs, han aparegut de moment les restes d’un sol cadàver, extrem que en facilitarà la identificació –en el cas que sigui Peacock– però que redueix a una de sola les possibilitats d’èxit. L’excavació continuarà avui amb una rasa transversal a la que van obrir ahir. A partir d’aquí es dirigiran cap al mur, perquè la posició de la tíbia sembla indicar que el cadàver es va posar en paral·lel en aquest mur.

Però, és Peacock o no? La sort és que les restes semblen presentar el que els arqueòlegs en diuen “connexió anatòmica” –i no un conjunt d’ossos inconnexos que alenteixen la investigació perquè primer cal determinar a quants individus corresponen–. Per tant, cal suposar que després de la cama apareixeran la pelvis, les costelles i el crani, cosa que facilitarà la feina de l’antropòloga que dijous s’unirà a l’excavació: tots aquests indicis, diu Remolins, ajudaran a determinar primer de tot el sexe del difunt, però també l’edat –Peacock tenia 29 anys en morir– i l’estatura. Si totes aquestes dades coincideixen amb les de la fitxa mèdica del nostre home –inclosa la dentadura, sembla que determinant– conservada als arxius de l’exèrcit nord-americà, seria l’hora d’encarregar una anàlisi d’ADN per comparar les restes de Soldeu amb les d’un familiar seu que s’ha prestat a col·laborar en la investigació.

Així que no sabem de moment si és Peacock, però per començar ja tenim unes restes humanes que eren imprescindibles perquè aquesta estupenda aventura continués. Amb indicis prometedors, des de la bota de cuir fins als claus i fragments de fusta de la caixa en què va ser enterrat i que també van ser recuperats ahir. Encara no sabem si és o no és Peacock, aquesta és la veritat. Ni tampoc hi ha, encara, proves que ens hi hagin acostat una mica més que ahir. Però tampoc el contrari. I el que és indiscutible és que allà sota hi ha algú que espera des de fa 70 anys que l’identifiquin. I que podria ser el sergent. Podria. Argument suficient, diuen Benet i Remolins, per continuar endavant. Força i honor.

Andorra
Peacock
Soldeu
excavació
Benet
Regirarocs
Remolins
cementiri
II Guerra Mundial
passadors
Número de vots: 105
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic