Diari digital d'Andorra Bondia
Roser Pubill (la Seu d’Urgell, 1952) presenta un nou treball, de caràcter molt diferent als anteriors.
Roser Pubill (la Seu d’Urgell, 1952) presenta un nou treball, de caràcter molt diferent als anteriors.

Perquè és tabú i perquè fa cangueli


Escrit per: 
A. D. / Foto: BonDia

L’alturgellenca Roser Pubill presentarà el dia 13, a La Puça i amb la col·laboració d’Ester Nadal, ‘Una vegada un home i una dona van morir’. És coautora d’un llibre que examina del dret i del revés el trànsit aquell que ningú no vol esmentar però que espera a tothom inel·luctablement.

“És un tema molt tabú, del qual no parlem perquè fa cangueli, i això precisament és el que ens ha empès a tots tres a fer aquest llibre,” L’escriptora –havia signat Les bruixes es pentinen (Barcelona, Pòrtic, 2014) i el conte La bruixa Cadinella i el ball cerdà (la Seu d’Urgell, Edicions Salòria, 2017)– canvia radicalment de subjecte i s’endinsa, amb Núria García Caldés i Joan Soler, en un examen de l’ineludible trànsit final del dret i del revés en un volum, Un dia un home i una dona van morir, que edita Onix i que es presentarà a Andorra el pròxim dia 13 (a la llibreria La Puça, amb la complicitat de l’actriu i directora Ester Nadal per interpretar algun dels textos). El 25 també es presentarà a la capital alturgellenca.
 
    Calia endinsar-se en un tema que tothom defuig? “Sí, tots tres volíem abordar un tema tan poc de moda i que fa tanta por” i fer-ho des de diversos àmbits i disciplines: de la purament científica a la filosòfica, un repàs dels mites que l’han acompanyat i de la manera com l’art en general, i la literatura en particular, l’han abordat. Fins i tot hi ha forat per als refranys i dites populars. “Cadascun de nosaltres ha fet aportacions des del nostre àmbit i també des de les nostres vivències”.
 
    La mort està aquí plantejada sense embuts i per això inclou una mirada a les morts volgudes, voluntàries: el suïcidi, l’eutanàsia. També hi ha relats i vivències. Començant per l’experiència propera a la mort de l’artista Martí Ribas: “Jo vaig deixar escrit que de debò, de veres, em vaig morir; però aquí va intervenir la psicòloga, que ho va precisar: tu no et vas morir Martí, el que passa és que estaves en trànsit. Has estat 21 dies en coma induït.” Una experiència que recorda com un desmembrament del seu cos i posterior reunió, ajudat “no per un metge, sinó per un infermer passota”.

    Les pàgines del llibre recuperen mites i relats que han acompanyat la humanitat i que es remunten a èpoques tan remotes com els tres mil anys d’El Poema de Gilgamesh, plasmat en escriptura cuneïforme. També els de caràcter més popular, com la Vella dels set peus o “la Bacallanera, amb un nas de ganxo o d’apagallums i un mocador de cap, brandant un bacallà sec en una mà i una graella a l’altra”; i, recorden, a Mallorca, la Vella és sa Jaia Serrada, o la Sarraïna, i al Rosselló i la Cerdanya, la Patorra. Aquells noms i figures que serveixen per allò tan sa de riure’s fins i tot de les pors més fosques.

    Desfilen també per aquestes pàgines els rituals que han acompanyat el comiat i la visió més freda, realista i desproveïda de tota filosofia:  “els humans sempre ens morim a conseqüència d’un problema tècnic”.

perquè
tabú
cangueli
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic