Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, la Fada Ignorant, Toni Fernández, concert, directe, concurs de música d'autor
Andorra, la Fada Ignorant, Toni Fernández, concert, directe, concurs de música d'autor

“Persisteix la idea aquella tan nefasta que la música és gratis, i no ho és”


Escrit per: 
A. L. / Foto: Màximus

Va passar el dissabte després de Meritxell: eren les dotze de la nit i no s’havia presentat ni un sol espectador. Toni Fernández, l’ànima de La Fada, va estar a punt, molt a punt de suspendre l’actuació de Damià Olivella, intèrpret català de llarg recorregut i que en els circuits de baix, diu, té un públic fidelíssim. Doncs es veu que aquí, no tant. Al final van comparèixer sis d’aquests fidels i hi va haver concert. Però el cert, diu Fernández, és que una cosa així no li havia passat mai en els vuit anys llargs d’existència de La Fada. És un símptoma dels temps, dels tres cursos dificilíssims que no acaben de remuntar: “Costa molt fer venir públic, i és frustrant aixecar cartells a priori interessantíssims, amb autèntiques bèsties de l’escenari com Diego Paqué i el mateix Olivella, i que et vingui mitja dotzena d’espectadors.”

Una dada: els primers anys hi havia concert els dijous, els divendres i els dissabtes, fins i tot algun dimecres; ara només el divendres i dissabte, i les perspectives –de seguida ho veuran– no són precisament optimistes. Resisteix per pura vocació, diu, “gràcies a l’ajuda d’amics i col·laboradors, i perquè tinc un llogater que té tota la paciència i tota la comprensió del món. Sense ells seria impossible”. Per no parlar de la competència deslleial que, diu, practiquen locals que també programen música en directe però que no estan registrats com a sales d’espectacles: “Com més siguem, millor; però sisplau, que les condicions siguin les mateixes per a tothom. En fi, que així es fa molt difícil tirar endavant.”

Tan difícil, que al gener decidirà si ho intenta de nou o tanca la paradeta i ho prova en una altra plaça més propícia. ¿Què hauria de passar, perquè s’ho repensés? “Doncs que vegi que hi ha ganes de directe. I tinc moltes expectatives posades en el concurs: un dels objectius és atreure-hi espectadors que no acostumen a venir, que vegin l’ambient especial que s’hi genera.” Se sorprèn encara Fernández, i això que ha tingut vuit anys per pair-ho –el 19 de gener en farà nou–, de la poca tirada dels músics del país a escoltar els seus congèneres: “Al cafè Libertad 8, un dels temples madrilenys de la cançó d’autor, la major part dels espectadors són altres músics. És una estupenda manera d’estar a l’aguait del que es fa, i d’aprendre dels altres. Això, aquí, és raríssim. De fet, a la major part dels músics del país només els veig el pèl quan toquen a La Fada...”

El concurs, a punt

El concurs, doncs. Que no és pròpiament o només de cançó d’autor –si per això entenem un senyor (o senyora) enganxat a una guitarra– sinó de música d’autor, on tenen cabuda –adverteix– tots els estils i, atenció, qualsevol llengua, cosa que el distingeix del Carles Sabater, tot i que s’ha previst el que Fernández en diu una “menció especial” per premiar el millor tema en català... si resulta que la cançó guanyadora és en una altra llengua.

Es tracta, diu, d’oferir un aparador a la gent que comença. Amb premi inclòs: la producció d’un EP amb cinc temes als estudis Rosazul de Barcelona –que gestiona Daniel Cros, un habitual de La Fada– més una bateria de concerts a La Fada, és clar, però també a Barcelona (Fizz) i a Madrid (La Fídula). Hi ha temps fins al 30 de setembre per presentar la maqueta –en format digital, i amb dos temes per barba–; les semifinals tindran lloc els dies 8 i 9 d’octubre, i la final, el 22. El jurat estarà format per dos músics (Oriol Vilella i El Sobrino del Diablo), el poeta Richard Imbernón, el crític Mario Gómez i la periodista Rosa Alberch. I l’altre objectiu, insisteix, és estimular la creació: “Les versions estan bé per començar, però arriba un moment que has de fer un pas endavant.”

De moment, en fi, ja s’hi han inscrit una vintena de músics –la meitat del país, i majoritàriament amb temes en català–, i això que la promoció ha sigut més aviat justeta. Si la cosa surt bé i sorgeix de sota de les pedres el públic que Fernández necessita per tirar endavant aquest miracle que és La Fada, és molt probable que a partir del gener el local s’integri a la xarxa Music Fest, que engloba també el Fizz i La Fídula, i que seria en endavant qui li gestionaria el programa de concerts. I també continuarà Veus, la vetllada literària de l’últim dimecres de cada mes que coordina Imbernón.

Mentrestant, l’espectacle continua: divendres serà Painomi, quartet femení de pop folk amb veu, violí i piano que s’estrena a La Fada amb el disc Podria ser pitjor, podria ploure; els seguiran Landry Riba Project amb Jordi Claret (1 d’octubre); Daniel Higiénico, de la corda d’El Sobrino i un altre clàssic de la casa (14 d’octubre); el pop indie dels barcelonins Wednesday Lips, que també debuten a la capital (15 d’octubre), i dues píndoles argentines, el cantautor Pedro Reñé, vell conegut (28 d’octubre), i la proposta experimental de Telescuela Técnica, nous al local (29 d’octubre). ¿I com s’ho fa, per oferir cada mes, puntualment i sense desmai, un cartell així? “De l’única manera que avui és possible programar directes: el músic es queda la taquilla, i nosaltres, les copes. Però costa que la gent pagui entrada per un concert: persisteix encara aquesta idea tan nefasta que la música és gratis. I no ho és.”

Andorra
la Fada Ignorant
Toni Fernández
concert
directe
concurs de música d'autor
La teva puntuació: 2. Número de vots: 176
Comentaris: 5

Comentaris

ets un fenomen, el problema que es un pais de ignorancia cultural en gran part no saben lo que es perden. Pero també potser que el emplaçament de local no es gaire idoni al costat del riu encara que el local esta molt xulu. Prova a posar-te a Escaldes en una zona mes centrica y que no mori el teu projecte. Es una llastima visquen fora com estic ja que seria mes habitual a casa teva per gaudir de lo que ens portes. Una forta abraçada records des de el estranger. Signat: Corresponsal especial al estranger de Tele Sispony xD ;)
Potser no és gràtis però no val el que se'n vol fer pagar. No és tant dur fer cançons i melòdies, i d'artistes n'hi ha per tot arreu.
tu tampoc deus ser tan imprescindible a la teva feina i et continuen pagant més que 3 euros l'hora. a la proxima festa que facis posa la ràdio que l'spotify és massa car
No val el que se'n vol fer pagar? Encara en volem fer pagar poc. Els músics abans no arriben a fer un concert porten almenys un 10 anys de classes i d'estricte estudi. Cada concert porta moltes hores al darrera de preparació que no són pagades, és més, sovint ens costen calers. Els nostres instruments i equipament valen uns diners. A part, continuament s'han de fer manteniments i coses que encara costen més diners. A vegades ens estem dies a dies a la carretera amb el risc que això suposa sense veure als nostres. I per altra banda, la sala que contracta també té unes despeses en equipament, manteniment de les instalacions, personal, i molts més. La falsa idea de la música gratis de festa major ha fet molt mal. La música, igual com tot, val uns diners, i encara pocs que programadors i músics demanem. La teva incultura és pròpia de gent buida i sense vocacions, no cal qur bolquis la teva amargura als altres. Gracies!
El problema de la fada no es la poca voluntat de pagar entrada per part dels clients, sino les garrotades que clava el mr. per 2 tristes birres, pren nota Toni. Si fas d'un local algo exclusiu i excloent acabeu quedantvos sols els exclusius.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic