Queden dies, però als fans irredempts del FeMAP ja esperen en candeletes la programació de la quinzena edició d'aquest festival centrat en la música antiga, un cartell que tindrà el tret de sortida a la catedral de Santa Maria d'Urgell el 3 de juliol. En aquesta ocasió, el programa és un diàleg amb les músiques que van tenir com escenari una altra catedral, la de Barcelona, amb un viatge per les sonoritats d'aquells anys en què, entre 1705 i 1713, l'arxiduc Carles d'Àustria instal·lava la seva cort a la ciutat, que deixava de ser una capital perifèrica per posar-se a l'altura de Viena o Nàpols, musicalment parlant.
El festival s'allargarà fins al 23 d'agost, amb una programació de la qual de moment només es coneix aquest avançament i que es completarà amb el FeMAP social, que busca atansar la música als col·lectius vulnerables o amb més dificultats per accedir a la cultura. En aquesta edició, els protagnostes seran la mezzosoprano Cristina i el guitarrista Bernardo Rambeaud, que interpretaran composicions que van de John Dowland a Manuel de Falla per als usuaris de centres com el Taller Claror, la Llar de Sant Josep, la Fundació Sant Hospital a la Seu o la parròquia de Sant Julià de Lòria pel que fa a Andorra.
Amb Petites joies de la catedral de Barcelona, doncs, començarà a la Seu un nou recorregut de la música antiga pels Pirineus que regarà amb mig centenar de concerts trenta-sis municipis, incloent-hi les parròquies d'Andorra la Vella, Encamp i Sant Julià de Lòria pel que fa al Principat. El concert és l'habitual producció pròpia del festival, en aquesta ocasió protagonitzada per la soprano Marta Esteban, Marieta Gil i Ignacio Ramal (violí), Guillermo Turina (violoncel) i Eva del Campo (clavicèmbal). Interpretaran un repertori que reflectirà les ambicions d'europeïtzació d'aquella monarquia a partir de les sonoritats importades, especialment des d'Itàlia, per figures paradigmàtiques com Francesc Valls, mestre de capella de la catedral barcelonina, on també va prestar els seus serveis Josep Picanyol, o Fortunato Chelleri, qui després assoliria l'èxit a la resta d'Europa.
