La cita és el 6 de maig a la catedral de Santa Maria, en el tradiconal concert amb què els Petits Cantors obren la temporada. Els Petits Cantors i, és clar, les altres dues formacions germanes: el Cor de Nenes i el Cor de Cambra, totes tres sota la direcció de Catherine Metayer. Però a diferència de les cinc edicions anteriors, en què es va optar per un repertori clàssic –la Missa de la Coronació, la Missa Credo i el Rèquiem de Mozart; el Rèquiem de Fauré i el Psalm 42 de Mendelssohn– Metayer ha donat aquest any la sorpresa i ha optat per un compositor radicalment contemporani; el britànic Karl Jenkins (Gower, Gal·les, 1944). És probable que pel nom potser no li posin cara i molt menys un títol al darrere, però si han vist Avatar, segur que no han oblidat la música que sona als títols de credit. I si no l’han vist, també, perquè és la mateixa que sona al tràiler de la pel·lícula. Du per títol Adiemus, constitueix una insòlita proposta a mig camí entre la música clàssica, el chill out i el new age, amb ramificacions celtes i africanes, va ser una de les revelacions del 1995, i va donar lloc a una sèrie de  discos –Adiemus I, II, III, IV i V– concebuts i parits amb les mateixes premisses.

Doncs aquest Karl Jenkins és l’autor de les dues peces, el Te Deum i Gloria, que els Petits Cantors interpretaran el 6 de maig a la Seu. I la primera sorpresa va ser Metayer, que el va descobrir –és clar– gràcies a Avatar: “Em va interessar, vaig buscar la seva obra iem vaig quedar de pedra quan vaig veure que havia escrit una considerable quantitat de música sacra. Unes peces que, en la meva opinió, són a més genials”. Ho comprovarem al maig. Els Petits Cantors, embarcats fins al cap de setmana en la Traviata de la Temporada d’Òpera, van començar ahir mateix els assajos d’una obra, adverteix, de dificultat majúscula: “La música contemporània no és mai fàcil, la tesitura és molt alta –passes de notes molt greus a notes molt agudes, i això requereix un esforç vocal suplementari– però d’altra banda comporta també un repte, amb l’alicient afegit de veure-nos-les amb un compositori radicalment diferent al que hem fet els últims anys”. Una altra diferència respecte a edicions anteriors serà l’absència de solistes aliens al cor, amb la presència destacada al Glòria de Maria Soler –la joveníssima mezzo que va sorprendre al paper d’Aninna a la Traviata. Pel que fa a l’acompanyament orquestral, i com que era inviable contactar la simfònica reglamentària, Metayer ha reclutat una formació ad hoc –corda, vent i percussió– amb una vintena de músics. No serà, doncs, la Camerata d’Espino d’altres anys, i s’ha d’acabar de concretar si hi haurà o no bolo a l’Auditori: el 2015 va ser que sí; el 2016, que no.

Mentre esperem el 6 de maig, i per matar el cuquet, els Petits Cantors interpretaran el 22 de març a la sala d’actes del Comú d’Escaldes i amb motiu del Dia internacional de l’aigua la Cantata de l’aigua, del compositori francès Marc Henric, estrenada l’ocubre passat amb motiu del 25è aniversari de la formació. I com en aquella ocasió, amb tercet instrumental de vibràfon, flauta i piano. Aprofitin, perquè no hi ha més Cantors programats fins a l’estiu. De moment, és clar.