Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Escaldes, Picasso, Vallauris, Dolores Durán, CAEE, Seducció i lluita, Suite Vollard, Sèrie 156, Picasso
Andorra, Escaldes, Picasso, Vallauris, Dolores Durán, CAEE, Seducció i lluita, Suite Vollard, Sèrie 156, Picasso

Picasso: introducció al geni


Escrit per: 
Redacció

Ja ens va passar quinze dies enrere amb Déus d’Egipte, l’estupenda i faraònica exposició que fins al 30 d’octubre penja al Museu del Tabac: no érem pocs els que esperàvem topar-nos per fi amb una mòmia de veritat, però resulta que l’única que hi ha a cal Rafeló és la d’un falcó se suposa que deïficat. Es veu que moure una mòmia humana –a l’Egipci de Barcelona només n’hi ha una, perquè se’n facin una idea– és missió pràcticament impossible. Petita decepció. Doncs amb Seducció i lluita, l’exposició que fins al 24 de setembre exposa al CAEE escaldenc 85 obres de Picasso, es produeix un fenomen similar: gravats, litografies i plats de ceràmica estan bé. Molt bé, diguem-ho tot, perquè estem parlant del geni per antonomàsia del segle XX. Però no hi busquin cap oli, cap tela, cap dibuix, perquè no l’hi trobaran. Cosa que no desmereix en absolut la mostra, de seguida ho veurem, però que deixa, la veritat, un regust agredolç.

La bona notícia és que és facilíssim sobreposar-s’hi perquè Seducció i lluita és una mena de guia ràpida del geni malagueny per a tots els públics que, amb la coartada de la conflictiva (i suculenta) relació de Picasso amb les seves dones –amigues, models, amants i esposes–, repassa set decennis de producció artística amb parada i fonda en la ceràmica, una de les facetes menys conegudes però –en paraules de la comissària, la historiadora i crítica aragonesa Lola Durán– més singulars en la producció de l’artista.

Per dos motius: el primer, perquè és gràcies a Picasso que la ceràmica recupera l’estatus d’art amb totes les de la llei que havia tingut en l’època clàssica i que havia anat baixant en l’escalafó fins a ser considerada una humil i esforçada cosa artesana; el segon, perquè el nostre home d’avui descobreix la ceràmica en els seus estius a la localitat de Vallauris, a la Costa Blava francesa, amb 60 anys llargs. És per tant un artista més que madur que es llança, però, amb l’entusiasme habitual pels camins que li obre la nova tècnica: primer, amb peces de superfície plana que funcionen quasi com si fossin teles; després, amb gerres i plats que modifica amb un rampell de geni; i finalment, amb autèntiques escultures com les dones-mussol que s’exposen al CAEE i en què creu trobar la sublimació artística total perquè combina dibuix, pintura i escultura.

El descobriment de la ceràmica té lloc als primers anys 50. Però Seducció i lluita arrenca molt abans. Tant, que el primer apartat de l’exposició es remunta a principis del segle XX, just abans de la revolució cubista que es gesta a Gósol, amb les Pageses d’Andorra, i es concreta a Les senyoretes d’Avinyó i tota la pesca. És a dir, just abans de l’eclosió de Picasso, que el 1902 és tan sols un (altre) aspirant a pintor arribat a Montmartre amb la vaga il·lusió de fer carrera. Amb la diferència que ell acabarà triomfant, d’una forma total, absoluta, on tants altres fracassaran. En fi, que al CAEE pengen dues obres fonamentals de l’època blava, L’espera i La nana, amb aquest peculiar gust pel costat més miserable de l’existència, així com el Retrat de la senyora Canals, una de les peces clau de l’època rosa, immediatament posterior i en què Picasso comença a veure-hi alguna cosa bona. És possible que Fernande Olivier, la primera de les dones que desfilaran per la seva vida, hi tingués alguna cosa a veure, en aquest canvi de perspectiva.

La llàstima, ho dèiem al començament, és que es tracta naturalment de litografies, i no de l’obra original. Però és que no es pot tenir tot. El tercer apartat de Seducció i lluita l’integren els 34 gravats a burí de la sèrie Carmen, un encàrrec que li fa el 1949 la Biblioteca Nacional de França i que ell –que per alguna raó ja ha accedit a l’estatus de geni universal i indiscutible– ataca amb llibertat absoluta: alguna mantellina perquè no sigui dit, i la resta, rostres femenins amb prou feines esbossats i màxima simplificació, en una mena de retorn al Picasso cubista del 1907, diu Durán.

I arribem per fi al que és, probablement, l’àmbit més sorprenent de l’exposició: els gravats de la Suite Vollard –una desena d’obres de regust clàssic, que daten dels anys 30 i amb presència destacada de temes mitològics– i sobretot, sobretot, la Sèrie 156, que firma el 1971, dos anys abans de morir: Picasso ha deixat pràcticament la pintura –frega els 90 anys i li costa enfrontar-se físicament a la tela–, però en canvi grava de forma compulsiva, amb una especial dèria eròtica, per no dir directament pornogràfica: abunden en uns gravats que constitueixen –diu Durán– tota una portentosa exhibició de perícia tècnica les escenes de bordell, amb sexe més o menys explícit i quasi sempre amb un voyeur –¿el mateix artista, que ja havia passat un càncer de pròstata?– passant-s’ho pipa. S’hi han d’acostar una mica i fixar-s’hi, perquè Picasso ha deixat enrere, molt enrere, la simplicitat extrema de Carmen i aquí sembla haver tingut un atac d’horror vacui, però l’esforç depara estupendes sorpreses.

Posats a buscar-li una pega, i originals de banda, el cert és que les obres seleccionades haurien pogut fer honor al títol i al tema de l’exposició: si era qüestió de repassar el paper de la dona en la biografia i en l’obra de Picasso, s’hi troben a faltar retrats de les seves esposes i muses, des de Fernande fins a Jacqueline, passant per Olga, Therèse, Dora Maar i Françoise Gilot. I alguna referència a la vampírica, destructiva deriva que van experimentar totes les seves relacions, amb l’honrosa excepció de Françoise. Així que, amb el seu permís, en tornarem a parlar. El millor d’un geni acostuma a ser el seu costat fosc. ¿O no?

Andorra
escaldes
Picasso
Vallauris
Dolores Durán
CAEE
Seducció i lluita
Suite Vollard
Sèrie 156
Número de vots: 130
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic