Picasso torna al CAEE

L’estiu acostuma a tenir nom propi al CAEE escaldenc: el 2012 va ser el de Miró, amb El jardí de les meravelles; el 2013 n’hi va haver dos, els de Renoir i Manet; el 2015, Dalí, amb la seva peculiar interpretació de la Divina Comèdia, i aquest serà el torn de Picasso. Un vell conegut de l’espai, perquè fa un lustre ja hi va recalar amb els cartells de la sèrie Vallauris i com a cap de cartell –pelet trampós, però aquesta és una altra història– d’aquella estupenda exposició de pintura catalana moderna amb fons procedents del Museu de Montserrat. Però aquesta vegada no serà el ganxo ni tan sols la guarnició, sinó el plat principal i únic de la que està cridada a convertir-se en l’exposició estrella de l’estiu: Picasso, seducció i lluita, que obrirà les portes la primera setmana de juliol i que s’hi quedarà fins al setembre.

El contingut encara és secret parroquial, però el títol permet augurar una considerable presència de motius femenins i tauròfils, d’altra banda dos dels temes recurrents del nostre home d’avui. Caldrà veure si als gravats i a la ceràmica que acostumen a constituir el tall de les mostres picassianes que ens arriben per aquí dalt s’hi afegeix en aquesta ocasió alguna tela original. Com és habitual al CAEE, Seducció i lluita es completarà amb un cartell de conferències i, aprofitant que serem a l’estiu, amb la reglamentària bateria de nits al museu: seran les del 12 de juliol, el 17 d’agost i el 6 de setembre.

Perquè això sí: Picasso i CAEE de banda, les Nits d’estiu arriben aquest curs més farcides que mai: en total, prop d’una quarantena d’activitats, amb especial atenció a la música clàssica i antiga i als itineraris nocturns, repartits entre una quinzena d’equipaments i dues novetats considerables: d’una banda, l’estrena de l’antiga fàbrica de paraires i teixidors d’Escaldes com a escenari artístic, amb un recorregut per la música del XVIII –Haydn, Boccherini i Arriaga– de la mà de La Ritirata (25 d’agost), i un altre debut, el de l’era de Casa Rossell, que ja es va estrenar l’estiu passat amb el gall de dEmo i que el 20 d’agost acollirà una nova funció de Bruixes, estrenat el curs passat per An-dan-da-rà.

Hi haurà, ja s’ha dit, molta més música: l’antiga, al jaciment de la Roureda amb la Capella de Ministrers i una excursió pel Mediterrani medieval amb coartada lul·liana (13 de juliol), i amb la cançó barroca italiana, a càrrec de la soprano Raquel Andueza, a la Casa d’Areny-Plandolit (14 d’agost). I una generosa dosi d’ONCA en format Bàsic: un quartet de violins, viola i violoncel amb el lema Ibèrics amb denominació d’origen (i degustació d’embotits: no és broma) a Sant Martí de la Cortinada (10 d’agost); els covers dels hits del pop i del rock dels anys 60 i 70 a càrrec de Sound Boulevard i el seu tercet de violí, viola i violoncel, a la Casa d’Areny-Plandolit (9 de juliol), i un duo de violí i guitarra amb temes de Nin, Falla i Piazzola al Museu de l’Automòbil (30 de juliol).

L’apartat melòman es completa amb un concert d’àries a càrrec del quartet de corda Ensemble ad Libitum al Museu del Tabac (11 i 18 d’agost), i una doble proposta al Museu de la Moto: el gipsy manouche de Love It, amb Carina Ventura (13 de juliol), i el repertori tradicional pirinenc del Grup Daura, acordió, gralla i flabiol (26 d’agost). Més música: la Nit de rap amb VeloziRAPtors (2 de juliol) i els espirituals negres de l’Andorra Gòspel Cor, (24 de setembre), tots dos a la Farga Rossell, i la cançó denúncia del senegalès Seydou Ndiaye, a la Casa Rull (23 de juliol). El programa es completa amb una exposició que repassarà la història de la bicicleta, als jardins de la Casa d’Areny-Plandolit i coincidint amb l’arribada del Tour (del 8 al 10 de juliol), i amb el mag Toni, jove promesa de l’il·lusionisme nacional, amb 12 anys, i de nou a la Casa d’Areny-Plandolit i en un oportú homenatge a Pau Xavier i al seu fill, Xavier, els mags oficials de la nissaga.