Pierre Campmajó analitzarà també els nous gravats del bosc del Rep

Segur que recorden l’espectacular conjunt de gravats rupestres que el bander Ferran Teixidó va descobrir a l’abril al bosc del Rep, a sobre de Meritxell: sens dubte, la troballa arqueològica de l’any, per no dir del decenni. Un jaciment amb desenes de gravats que uns andosins de l’edat del bronze –segons hipòtesi de l’arqueòleg Gerard Remolins– van tenir l’ocurrència de fer en un aflorament rocós a la cota 1.600, pràcticament a la mateixa altura que el veí roc de les Bruixes i que domina la banda de Racons i Molleres.

Doncs bé: el departament de Patrimoni n’ha encarregat l’estudi a Pierre Campmajó, probablement la major autoritat en art rupestre d’aquesta banda dels Pirineus, que ha documentat prop de 10.000 petròglifs a la Cerdanya i a qui ara fa tres cursos el ministeri ja va encarregar un calc dels gravats del Roc de les Bruixes i un estudi que en permetés determinar la datació i la interpretació. Això és exactament el que farà amb el nou conjunt del bosc del Rep. També està previst que el visiti i que hi digui la seva Esteve Llop, expert en líquens del departament de Biologia i Micologia de la Universitat de Barcelona. De moment, però, i després de les actuacions d’urgència que Patrimoni hi va efectuar a l’abril, i que van servir per netejar, fotografiar i documentar el conjunt, el ministeri ha conclòs que no s’ha detectat cap amenaça que el pugui posar en risc de manera “imminent”. En endavant, un equip de treball creat “ad hoc”, diu Patrimoni, tractarà de manera conjunta com s’ha de procedir tant amb el Roc de les Bruixes com amb el conjunt del bosc del Rep.

En el cas del primer, queda pendent de decidir si el jaciment es protegeix amb alguna estructura o s’hi manté el lliure accés. Pel que fa al bosc del Rep, l’aflorament d'esquist conté una col·lecció de gravats filiformes, naviformes, reticulats i geomètrics, intents de cassoletes i alguns fins i tot vagament antropomòrfics que l’emparenten directament amb el Roc de les Bruixes, similars als de Can Diumenge, l’altre gran conjunt rupestre, però amb més varietat i més quantitat, segons Remolins.