Diari digital d'Andorra Bondia
A dalt, el conjunt de gravats al peu de la casa Erxa, amb les sigles “P O” que Remolins creu que podrien correspondre a les que el pastor cerdà Pierre Orriols va deixar gravades a finals del XIX a la zona d’Err (a baix); a la dreta, la mateixa penya, tal com se la va trobar Pere Canturri el 1980, quan el jaciment es va documentar per primera vegada.
A dalt, el conjunt de gravats al peu de la casa Erxa, amb les sigles “P O” que Remolins creu que podrien correspondre a les que el pastor cerdà Pierre Orriols va deixar gravades a finals del XIX a la zona d’Err (a baix); a la dreta, la mateixa penya, tal com se la va trobar Pere Canturri el 1980, quan el jaciment es va documentar per primera vegada.

Pierre Orriols va estar aquí


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos: Màximus / Pere Canturri. Il·lustració: Pierre Campmajó

L’arqueòleg Gerard Remolins proposa una possible autoria per als gravats més moderns de Sornàs i els data al XIX.

Es deia Pierre Orriols, havia nascut el 1876 a Castellar de n’Hug i es va acabar instal·lant a la Cerdanya francesa. Hi va exercir com a pastor, i es veu que per matar l’estona es dedicava a gravar a la pedra les seves inicials, una P camallarga acompanyada d’una petita O volada. L’arqueòleg Pierre Campmajó –probablement, la major autoritat en art rupestre al Pirineu oriental i a qui el ministeri de Cultura va encarregar al maig l’estudi del roc de les Bruixes– n’havia seguit el rastre a la zona d’Err, on es veu que el nostre Orriols acostumava a treure els ramats a pasturar, i n’ha localitzat un grapat de firmes.

Fins aquí, res d’excepcional: es tracta d’uns gravats més entre els prop de 10.000 que Campmajó ha catalogat a la Cerdanya. A l’arqueòleg Gerard Remolins aquelles sigles li sonaven. No acabava de lligar caps fins que aquesta setmana, preparant la nova ruta de descoberta de Regirarocs –dissabte al matí, amb el conjunt rupestre de Sornàs com a protagonista estel·lar–, va veure finalment la llum: la P i la O amb què el pastor Orriols acostumava a deixar constància del seu pas formen part del primer dels tres blocs dels gravats rupestres de Sornàs, el que es troba just al peu de la casa Erxa, on el 1980 Pere Canturri –és clar– va documentar aquest conjunt excepcional.

Les coincidències epigràfiques –la P de Sornàs comparteix el mateix peu que les de la Cerdanya, i la O és igualment petita i estratègicament ubicada al costat de la corba de la P– són prou contundents com perquè Remolins s’hagi atrevit a atribuir a Orriols l’autoria d’aquest element, que podria datar, si la hipòtesi és correcta, de finals del XIX o principis del XX i que comportaria que el nostre bon pastor cerdà es va aventurar en alguna ocasió fins a Ordino i més enllà. De moment, la formula amb la prudència acostumada quan es tracta de posar data als petròglifs. I confia que la documentació que es conserva al Quart ajudi a confirmar o descartar tan estupenda hipòtesi.

Doncs aquesta és una de les primícies que Remolins explicarà dissabte als aficionats que s’aventurin fins a Sornàs en la segona sortida de descoberta que convoca Regirarocs: a la primera, el 21 de juny i al roc de les Bruixes, se n’hi van apuntar una vintena llarga i, com recordarà el lector, va anar precedida d’aquella inèdita amenaça del ministeri de Cultura de sancionar Remolins si no retirava d’internet l’itinerari i la geolocalització del jaciment de Prats. L’amenaça, ja que en parlem, sembla que ha quedat en res, segons li va confirmar la ministra Olga Gelabert en una reunió a què també va assistir, atenció, el cap de Govern. Però Remolins en va sortir amb la mosca rere l’orella i ha portat el cas al Raonador i no descarta acabar a la Batllia: “No entenc ni accepto aquesta forma d’actuar: si he comès una il·legalitat –i estic convençut que no– que em sancionin. Si no és així, què pretenien, amb aquella carta? Intimidar-me? És aquesta la forma d’actuar habitual del ministeri –i la del Govern– quan es topa un ciutadà que no es plega a les seves exigències? És potser així com es fomenta la cultura?”

Remolins, en fi, no es dona ni per vençut ni per convençut i, de fet, la sortida de demà té tots els elements perquè el ministeri es torni a sentir al·ludit: el conjunt rupestre de Sornàs és una zona arqueològica catalogada a l’inventari de Patrimoni com a bé d’interès cultural. Com en el cas del roc de les Bruixes, es troba a la via pública –en aquest cas, al camí del cap del Roc–, no està protegit per cap tanca i l’accés és, per tant, lliure. Per tot això, Remolins considera que no ha de sol·licitar cap autorització i té intenció de penjar a les xarxes la geolocalització de l’itinerari. La cosa promet, ja ho veuen.

Polèmiques de banda, el cert és que el de Sornàs és un conjunt semidesconegut, molt poc estudiat –un parell d’articles de Canturri i para de comptar– i d’excepcional importància: es completa amb els gravats de la Terra de la Mola, al costat del cementiri d’Ordino, i, si ens centrem només en els de Sornàs, a banda de les inicials atribuïdes a Pierre Orriols, s’hi troben també una col·lecció de creus, cassoletes, fletxes i figures antropomòrfiques més o menys esquemàtiques, distribuïdes en tres grups i totes elles gravades amb la tècnica del piquetejat i que Canturri datava entre l’edat del bronze i la del ferro –entre el 2500 i el 500 abans de la nostra era. Remolins coincideix aquí amb Canturri i considera que les figures antropomòrfiques corresponen amb els orants de mans obertes i fal·lus enormes que també s’han localitzat al jaciment del Mas de n’Olives, a Ponts, i que s’han datat a l’edat del bronze.

Andorra
Ordino
Sornàs
canturri
Regirarocs
Remolins
gravats
rupestre
petroglif
Orriols
Número de vots: 238
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic