Si han desfilat per Pioners: l'Andorra dels primers fotògrafs (1884-1954) –i si no ho han fet, tenen temps fins al 7 de març– s'hauran adonat que entre la dotzena d'autors ressenyats no hi ha cap dona. Ni una. Aquesta va ser durant la major part del segle XX la realitat al nostre país: les primeres fotoperiodistes –Rosa Mari Sorribes i Carme Grau, que eren reporteres totals, el mateix escrivien una crònica que disparaven un fotoreportatge– comencen a treballar a finals anys 70, i no serà fins a principis dels 90 quan apareixen les primeres fotògrafes professionals, Rosa Casanovas i Salomé Escribà. Per reflexionar sobre aquesta peculiaritat nostra l'Arxiu Nacional organitza aquest vespre a la sala d'exposicions del Govern (19 hores) una taula rodona titulada precisament així, Dones i fotografia, en què Casanovas i Escribà evocaran com van accedir elles a la professió, quatre decennis enrere, i com exerceixen avui les noves generacions, representades per la fotoperiodista Maricel Blanch i per Laura Gálvez-Rhein, més centrada en la fotografia documental. Com insisteix Isidre Escoriuhela, conservador del fons fotogràfic de l'Arxiu i comissari de Pioners, les que participen en la taula rodona són quatre de les fotògrafes que han exercit o exerceixen entre nosaltres. La nòmina la completen Montserrat Altimiras, Imma Torra, Mònica Llorens, Tati Masià i Laura Justicia, i probablement no seria exhaustiva. Escorihuela creu que el gènere no té avui cap connotació professional – "Tenir o no tenir ull depèn del talent, no del gènere"– però sosté que no sempre ha sigut així: "Als anys 80, una fotògrafa potser ho tenia més fàcil a l'hora de treballar temes socials. Però parlo des de la meva experiència, i probablement tenia altres dificultats amb què jo no em trobava". La taula rodona completa el cicle d'activitats paral·leles de Pioners, junt amb el taller de fotografia estenopeica impartit per Montserrat Altimiras i el de col·lodió humit, a càrrec d'Israel Ariño.
