Entre cims abruptes, valls silencioses i poblets que semblen haver sortit d’una postal antiga, el Pirineu ha estat històricament molt més que una frontera natural: és un espai d’identitat, memòria i creativitat. En aquest entorn, aparentment allunyat dels grans centres culturals, ha anat florint un ecosistema literari propi, amb una veu que reivindica la singularitat del territori i el dret a explicar-se amb les seves paraules.

La geografia condiciona inevitablement la manera com es viu i com s’escriu. Els hiverns llargs i les distàncies han fomentat la introspecció, mentre que l’estreta relació amb la natura ha nodrit una sensibilitat ambiental que impregna molts textos. Els llibres que neixen al Pirineu no són només històries ambientades entre muntanyes; són obres que parteixen d’una experiència vital arrelada a la terra, al pas de les estacions, a la memòria oral i al valor de la comunitat. Aquesta combinació dona lloc a un univers literari amb una veu diferenciada, que sovint escapa dels circuits comercials dominants però que destaca per la seva autenticitat.

Durant les darreres dècades, han aparegut editorials pròpies i projectes culturals que treballen per visibilitzar aquesta producció, com poden destacar Salòria, Anem Editors, Medusa, Editorial Andorra així com l’Associació Llibre del Pirineu que porten dècades realitzant una tasca intensa. Són iniciatives que aposten per tiratges reduïts, llibres fets amb cura i un contacte directe amb els autors i els lectors. Aquest model, lluny de la lògica industrial, permet preservar la llibertat creativa i afavoreix una relació més propera i honesta amb el públic. A més, aquestes editorials sovint fan d’altaveu per a veus noves que potser no trobarien cabuda en els grans segells urbans.

Les fires del llibre de muntanya com la Fira de llibre del Pirineu celebrada a Organyà durant vora 30 anys, les trobades literàries en la xarxa cada més extensa de llibreries com El Refugi, Natura Llibres, la Singratalla o La Lluerna i els festivals culturals que tenen lloc als pobles pirinencs com el festival Pirineu, terra de versos són punts de trobada que reforcen aquest ecosistema. En aquests espais, editors, autors i lectors comparteixen coneixements, lectures i experiències. També serveixen per consolidar una xarxa que connecta els diversos racons de la serralada i que facilita l’intercanvi d’idees, llibres i projectes. El llibre pirinenc no és només un objecte cultural: és també una eina de cohesió social i territorial.

L’ús de la llengua pròpia, especialment el català i l’aranès a la Vall d’Aran, és un altre pilar fonamental d’aquest ecosistema. Escriure en aquestes llengües no és només una opció estilística, sinó una afirmació de pertinença i de resistència. Les obres publicades en llengua pròpia contribueixen a enfortir el teixit cultural local i a transmetre un patrimoni lingüístic que ha sobreviscut gràcies a l’esforç de generacions. El llibre es converteix, així, en un espai on la identitat es manté viva i es renova constantment.

La presència creixent de biblioteques rurals i clubs de lectura a la zona també ha estat clau. Aquests espais acosten els llibres a la població i generen dinàmiques culturals que, sovint, van més enllà de la lectura: presentacions, tallers, tertúlies o activitats per a infants. Això permet que la literatura no sigui només una pràctica individual, sinó una experiència compartida que enforteix el sentiment de comunitat.

En un món globalitzat, on la cultura tendeix a homogeneïtzar-se, el cas del Pirineu mostra que és possible bastir un ecosistema cultural propi, arrelat i alhora obert. Aquest equilibri entre tradició i innovació, entre arrelament i universalitat, és precisament el que fa que el llibre pirinenc tingui una personalitat tan marcada. El futur d’aquest ecosistema dependrà de la capacitat per continuar creant complicitats entre creadors, editors, lectors i institucions locals, però també de saber mantenir la fidelitat a l’esperit del territori.

El Pirineu ens recorda que la literatura pot néixer a qualsevol racó, i que fins i tot en els indrets més apartats poden sorgir veus de totes les edats capaces de parlar al món sencer com poden ser Pau Chica, Carles Gascón, Laura Casanovas, Teresa Colom, Montse Milán, Txema Martínez, Pep Coll, Joan Obiols, Isidre Domenjó, Ivet Eroles, Vanesa Freixa, Maria Barbal, Albert Villaró o la Creu de Sant Jordi Josep Espunyes. Potser aquest és el secret més preuat del seu ecosistema del llibre propi: demostrar que, des dels marges, també es pot escriure el centre.