Miquel Planella forma part d’aquella generació heroica que, càmera en mà, va retratar durant dècades la vida per aquestes latituds. La Seu d’Urgell era el seu territori, però també Andorra (on el seu treball va ser també de rescatista, diguem-ne, perquè va recuperar moltes de les imatges recollides per Guillem de Plandolit i que, sense Planella, haurien acabat a les escombraries). La sala Sant Domènec de la Seu d’Urgell, en just homenatge i retribució pels ingents fons que la família va cedir a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, inaugura aquest vespre l’exposició Una història revelada: La mirada de Miquel Planella, una mostra fotogràfica de gran format organitzada per l’Arxiu amb el suport del Consell Comarcal de l’Alt Urgell i l’Ajuntament de la Seu i que ha comptat amb la col·laboració intensa i compromesa de la família del Miquel Planella.

L’exposició presenta un centenar d’imatges fetes per Planella al llarg de la seva vida, organitzades i agrupades aprofitant els grans espais arquitectònics definits per les capelles i l’absis de l’antiga església dels dominics, els quals han permès conformar diferents àmbits temàtics, com ara la família i els amics, l’urbanisme, les festes i tradicions, la natura i l’excursionisme, els esports i els esdeveniments, els retrats, etcètera. La tasca de selecció ha comportat un important esforç d’anàlisi i revisió d’un volum de documentació extraordinari; no en va, el contingut del seu fons esdevé el més important d’entre els fons fotogràfics custodiats a l’Arxiu Comarcal.

El fons Planella va ser cedit pels fills del fotògraf, Carme i Jaume, entre els anys 2014 i 2016. Amb un abast cronològic comprès entre la dècada de 1940 i poques setmanes abans de la seva mort, esdevinguda a començaments del 2013, està integrat per, aproximadament, 61.000 imatges digitals, 8.500 diapositives i fotografies en paper i 11.200 negatius, als quals s’han d’afegir unes 70 pel·lícules de súper-8 i VHC. A aquestes xifres s’han de sumar unes 35.000 imatges producte d’una intensa tasca de digitalització de fotografia històrica, d’unes 70 procedències diferents, portada a terme pel mateix fotògraf, fruit de la qual admirem bona part del fons Guillem de Plandolit.
En tant que amant de la fotografia –professionalment va treballar al sector de la banca, en especial al Banco Español de Crédito–, va formar part de la Asociación Fotográfica Seo de Urgel, una entitat que agrupà gent com Josep Maria Esclusa, Manel Duat o Ramon Ingla, entre d’altres.

A partir de la dècada de 1970, fins a la seva mort, el seu interès es va decantar envers la captura d’esdeveniments, dins i fora de la comarca, on la Natura, les tradicions i la vida quotidiana ocuparen un lloc preferencial erigint-lo en un veritable cronista gràfic, indispensable per a l’estudi de la societat i la cultura de la segona meitat del segle XX. El seu fons permet reviure les seves vivències, en solitari o en família, entre amics o en el si de les associacions de les quals va formar part molt activament, com ara la Germandat de Sant Sebastià. 

La documentació permet recuperar a un Planella proper, amant de la Natura que retrata in fraganti des del mar –evocant el seu Masnou natal- fins als cims que es despleguen sobre Montgarri o el Santuari de la Mare de Déu de Núria o, més a prop, Boscalt, sota la serralada del Cadí; cel i mar actuen com a límits físics d’una vida que es desplega darrere l’objectiu de la seva càmera en la intensitat tumultuosa dels aplecs religiosos, de les cantades de caramelles, de les sortides en família, dels esdeveniments culturals, socials i polítics, etc.

En el marc de l’exposició fotogràfica, que romandrà oberta al públic fins el 2 de setembre, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell ha elaborat un catàleg publicat per Edicions Salòria, així com un documental sobre la vida i obra del fotògraf, produït per REC Produccions del Pirineu el qual es trobarà disponible en línia a partir del 9 de juliol a les 21 hores través de l’enllaç https://www.youtube.com/watch?v=WcTKTLjGG2c, on familiars, amics i coneguts descriuen i recuperen la figura més humana i propera del fotògraf.