Poesia al soterrani

És sens dubte la millor notícia de la Temporada: el cicle Poesia i Cia que el ministeri s’ha tret oportunament de la màniga i matar dos pardals d’un tret: d’una banda, treure-li algun suc al foyer de l’Auditori, que probablement molts lectors ignorin que existeix perquè es poden comptar amb els dits de les mans, i els en sobraran, les vegades que s’hi ha programat alguna actuació; de l’altra, obrir  una porta a la poesia, que fins ara s’havia de conformar amb els recitals que molt de tant en tant ofereix la Fada i a les ocasionals presentacions de la Trenca. La poesia continuarà a les catacumbes, perquè el foyer ho és a la seva manra, però tindrà  per fi una habitació pròpia, vostès i jo ens entenem. No és poca cosa.

El cicle neix amb tota la modèstia i tota l’audàcia del món: modèstia perquè programarà tan sols tres espectacles –infinitament més que fins ara, que no se’n programava ni un– i a més d’un gènere híbrid que fuig del recital estricte i que pretén estimular el mesrtssatge, combinar poesia i altres disciplines artístiques. Audàcia, en fi, perquè cal tenir-la per atrevir-se amb un gènere orgullosament minoritari. Recordin Juan Ramón Jiménez –o no, facin el que vulguin– que endreçava tots els seus llibres amb la mateixa fórmula: “A la minoría, siempre”.

Poesia i Cia també té un ganxo: Lluís Cartes, que li ha donat una volta a l’últim disc –Poetes, ja saben, on musica textos de patums de la poesia universal, des de Shakespeare, Baudelaire i Pessoa, fins a Salvat Papasseit, Margarit i el nostre Arnau Pérez Orobitg– i compareixerà amb una proposta que inclou projeccions (a càrrec de Dani García), improvisació plàstica (el mateix Orobitg) i naturalment música, amb Oriol Vilella i Albert Freixas. Serà el 13 de maig en l’última proposta del cicle. No és l’única cita local, perquè el 29 d’abril desfiaran pel foyer L’Era Arts Escèniques, companyia que comença a ensenyar la poètica i que hi presentarà l’últim espectacle, Soc un còdol, amb poemes d’autors locals embolicats amb dansa i música. I per arrodonir el cartell, la micropoesia d’Ajo, figura de l’underground madrileny que debutarà a Ordino amb el pianista Nacho Mastretta. Serà el 4 de març, en la primera nit de Poesia i Cia. No hem vist res de semblant des que Toni Caus va presentar a la Fada, aix, Repetició i diferència. I d’això fa quasi un lustre. Cabaret poètic amb deriva patafísca. Com per perdre-s’ho.