Arrenca avui l'excavació de la balma del Llunci. L'arqueòleg Gerard Remolins espera trobar-hi sediments del mesolític, cap al 10.000 abans de Crist i contemporanis de la balma de la Margineda.

Era un dels jaciments prehistòrics més prometedors des que Pere Canturri –sempre Canturri– hi va practicar un primer i molt limitat sondeig el 1966 i en va exhumar fragments de ceràmica llisa, sense decoració, de factura molt rústica. Amb aquests indicis en va proposar una datació aproximada: considerava que la balma del Llunci havia servit d’abric als protoandosins del neolític i potser del bronze, posem que entre el 5500 i el 1200 abans de Crist.

Ho era tant, d’interessant, que el ministeri el va declarar Bé d’interès cultural i el va incloure a l’inventari amb la primera entrega de BICs, el 2003. Però com comprovaran a les fotografies adjuntes, això no va impedir que amb motiu de la urbanització de la Cabeca (projectada el 2015, de moment només s’han traçat els vials i s’hi han instal·lat els serveis bàsic) li hagin crescut aquestes espectaculars xarxes metàl·liques. Perquè naturalment, la balma del Llunci encara no té entorn de protecció i s’ha de regir pel perímetre cautelar. Molt probablement, abans de la modificació de la llei del patrimoni cultural, hauria sigut impossible perpetrar una intervenció com aquesta. Amb el nou text a la mà, recordin, l’entorn cautelar es va retallar de 100 a 20 mestres. I aquí tenen el resultat.

No ho veu clar ni el mateix arqueòleg que a partir d’avui mateix excavarà el jaciment, Gerard Remolins: “Per construir a baix no hi havia probablement altra alternativa que instal·lar-hi barreres verticals de contenció de rocs, i Patrimoni assegura que s’ha evitat que es cobrís el jaciment amb xarxa metàl·lica. Es podia haver fet d’una altra manera? La veritat és que no ho sé, però és probable que el jaciment s’hagi vist afectat”.

L’efecte, en fi, no és precisament exemplar. Però és el que tenim i aquí és on a partir d’avui i durant les pròximes tres setmanes Remolins i els arqueòlegs de Regirarocs començaran a excavar amb l’objectiu, diu, d’arribar a la base de la roca. Treballaran sobre una superfície aproximada de nou metres quadrats (la balma fa prop de 24 una superfície d’entre quatre i nou metres quadrats) per completar el sondeig del 1966. S’hi posaran ja avui, després d’haver acotat l’espai i muntat la quadrícula. I la feina s’allargarà tres setmanes, que és un temps considerable si tenim en compte les dimensions del jaciment.

Es tracta, diu Remolins, d’excavar a poc a poc, “anirem baixant de 10 centímetres en 10 centímetres, i no passarem al nivell següent fins a haver situat correctament els objectes que puguem torbar a l’espai”. La pregunta òbvia és: què esperen trobar-hi? “Vestigis d’ocupació que permetin afinar una mica més la datació, durant quant de temps es va fer servir com a abric, i fins quan”, diu. El material recuperar permetrà avaluat el potencial del jaciment i si és recomanable practicar-hi una excavació amb tots els ets i uts –més enllà del sondeig en què tècnicament consisteix la intervenció que avui comença.

El cas és que amb l’optimisme característic Remolins confia a trobar-hi sediments del mesolític, posem que cap al 10000 abans de Crist, considerablement més antics del que sospitava Canturri. Seria una troballa excepcional, perquè la balma del Llunci seria en aquest cas coetània de la de la Margineda, joia indiscutible de l’arqueologia andosina on es conserven els vestigis d’ocupació humana més antics documentats entre nosaltres. El Llunci, argumenta l’arqueòleg escaldenc, es troba just a sota del roc de l’Oral, on ja s’han excavat nivells del bronze i de l’època romana. No només això: si es confirmen els seus auguris, i posats a especular, la balma del Llunci podria ocultar restes d’ocupació entre el mesolític i l’edat mitjana, passant pel neolític i el bronze. En tres setmanes sabrem si s’ha deixat endur per l’entusiasme o té un olfacte digne d’Indiana Jones.