Diari digital d'Andorra Bondia
El Fargo de Fontaneda als anys d’esplendor, a finals dels 50, quan feia la línia d’Acs i portava els primers esquiadors.
El Fargo de Fontaneda als anys d’esplendor, a finals dels 50, quan feia la línia d’Acs i portava els primers esquiadors.
El vehicle es va traslladar el 15 de desembre des de Fontaneda a un box de la Comella; la placa 0194 és la segona i última; la primera matrícula va ser AND 402a.
El vehicle es va traslladar el 15 de desembre des de Fontaneda a un box de la Comella; la placa 0194 és la segona i última; la primera matrícula va ser AND 402a.
El vehicle es va traslladar el 15 de desembre des de Fontaneda a un box de la Comella; la placa 0194 és la segona i última; la primera matrícula va ser AND 402a.
El vehicle es va traslladar el 15 de desembre des de Fontaneda a un box de la Comella; la placa 0194 és la segona i última; la primera matrícula va ser AND 402a.

Preparats, llestos, Fargo!


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos: Velles Cases

Velles Cases obre dilluns el compte per recollir els 60.000 euros que, calcula, costarà restaurar l’històric autobús.

Ja ho han vist: Velles Cases obre dilluns el compte perquè els ciutadans tocats per certa sensibilitat patrimonial –o per l’emoció d’estirp proustiana que en molts generarà la fotografia d’aquí al costat– es converteixin en micromecenes i participin econòmicament en la restauració del Fargo de Fontaneda. Ja saben: l’històric autobús que s’ha conservat de miracle i durant quatre decennis en un solar lauredià i que l’entitat que presideix amb entusiasme encomanadís Claude Benet es va proposar ara fa exactament un any salvar del desnonament.

Les aportacions, en fi, es podran fer efectives en el compte a nom de Fargo –així de senzill– disponible a qualsevol oficina de MoraBanc, entitat que ha posat –diu Benet– totes les facilitats per engegar d’una vegada la tercera fase d’aquesta inèdita i apassionant operació d’arqueologia automobilística. Per motius pràctics, no s’ha previst obrir cap campanya de crowdfunding a Verkami o plataformes similars.

No s’ha posat cap límit, ni per baix ni naturalment per dalt, a l’aportació, així que qualsevol quantitat serà benvinguda. Velles Cases s’ha donat quatre mesos de temps per reunir els 60.000 euros que –calcula– pot costar la restauració del Fargo. I la intenció, si s’aconsegueix aquest repte, és que aquest mateix estiu l’autobús entri al taller. Per fer-hi què? De moment es pensa en la restauració de la carrosseria i de l’interior –el Fargo va ser buidat i utilitzat els últims anys primer com a galliner i després com a magatzem de llenya!– i només en una fase posterior es podria reparar el motor, que de fet tampoc és l’original perquè se li va canviar el 1963, amb la idea que pogués tornar a funcionar.

Però això és anar lluny, molt lluny. Ara del que es tracta és de reconduir l’entusiasme ciutadà que des del primer moment va suscitar l’aventura del Fargo i traduir-lo en un suport econòmic absolutament necessari perquè Velles Cases –insisteix amb legítim orgull Benet– ha arribat fins aquí sense un cèntim d’ajut públic. L’única aportació va ser en espècie i per part dels comuns de Sant Julià i de la capital, que el desembre passat van facilitar l’exhumació i trasllat del vehicle. El ministeri de Cultura –el mateix que projecta a Encamp un nou Museu Nacional de l’Automòbil que costarà 12 milions d’euros– va donar el clàssic copet a l’esquena i se’n va desentendre olímpicament, fins al punt que no es va ni personar en l’extracció del Fargo. Era dissabte. La feina bruta i les hores de dedicació les van posar els socis de l’entitat, els veïns del solar on estava aparcat i el propietari del terreny, un ciutadà francès resident a Buguières a qui tot plegat ni li anava ni li venia però que no va posar cap impediment per entrar a la propietat. I Mauco, és clar, l’empresa que va aportar desinteressadament la logística per traslladar el Fargo.

Salvar de la intempèrie el que és amb tota seguretat l’autobús més antic que es conserva –els primers propietaris van ser Casimir Arajol i Robert Cassany, que tenien la concessió de la línia de l’Hospitalet i Acs, i el van matricular el setembre del 1948!– va costar menys de mil euros, diu Benet. Ara espera en un box de la Comella –cedit per un mecenes particular– l’hora d’entrar al quiròfan i recuperar part de l’esplendor de joventut i, de passada, una altra part de la nostra història: la del primeríssim boom de l’esquí, que arribava a bord d’aquest sensacional artefacte.

Tots els micromecenes apareixeran amb nom i cognom –si volen, és clar– en la placa que acompanyarà el Fargo quan l’operació arribi a bon port. No serà abans de finals del 2020, augura Benet, perquè la restauració s’allargarà ben bé un any. Queda per decidir on s’exposarà finalment la peça. L’espai natural hauria de ser el Museu de l’Automòbil, diu amb sentit comú inatacable. Però vist l’escàs interès que ha mostrat fins ara el ministeri no hi posaria la mà al foc i –conclou amb lògica aclaparadora– “una vegada restaurat no tinguis dubtes que de pretendents no li’n faltaran”. Així que ja ho saben: a partir de dilluns, a MoraBanc.

Trenta anys de servei, i quaranta a Fontaneda

A mitjans febrer farà un any que Velles Cases va engegar l’operació Fargo: es tractava de salvar aquest vehicle, matriculat inicialment el 1948 amb la placa AND 402a, i rematriculat el gener del 1950 amb la definitiva, AND 194, que encara conserva a la part posterior. La societat Arajol-Cassany, Joan Vila i Josep Cassany se’n van anar alternant la propietat, fins que va arribar a mans de Juan Martínez, que en va ser l’últim propietari, que el va donar de baixa el 3 de febrer del 1978 i que el va aparcar al solar de Fontaneda, on ha passat els últims 40 anys.

Andorra
Velles
Cases
Fontaneda
Benet
Fargo
micromecenatge
crowdfunding
Número de vots: 65
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic