L’exclusió del port de Liverpool del patrimoni mundial, avís a la candidatura de la construcció del Coprincipat.

Estaven advertits i dimecres passats es va consumar l’amenaça: el comitè del patrimoni mundial de la Unesco, reunit a la ciutat xinesa de Fhuzou, va retirar l’històric port de Liverpool de la llista per l’“excessiu desenvolupament urbanístic” de l’entorn del port, inclosa la construcció del nou estadi de l’Everton, el segon club de futbol de la ciutat. No és la primera vegada que passa (els últims anys l’havien precedit la vall d’Elba, a Alemanya, i el santuri d’Oryx àrab, a Oman) però al departament de Patrimoni han posat les barbes a remullar.

Experts pròxims a la candidatura de la construcció del Coprincipat interpreten que la Unesco ha decidit endurir els criteris i que el cop de porta a Liverpool és un avís a navegants, especialment als europeus. Es tracta, recordin, d’una candidatura transnacional, que es completa amb el castell de Foix i la catedral de Santa Maria, a la Seu, per això mateix especialment complexa i que, per part andorrana, comporta una dificultat afegida: tan sols tres dels nostres monuments –el jaciment de la Margineda, l’església de Santa Coloma i la zona arqueològica del roc d’Enclar– disposen del reglamentari entorn de protecció.

El març passat la ministra Sílvia Riva va posar com a horitzó de la candidatura presentar-la el 2024 o el 2025, i va augurar que el calendari seria “un al·licient” per agilitzar els perímetres. El director de Patrimoni, Xavier Llovera, va insinuar aleshores que la candidatura podria ser aprovada fins i tot en el cas que no tots els monuments arribessin a la cita amb l’entorn aprovat.

Aquell optimisme ha mutat en tan sols quatre mesos en inquietud, i des de la candidatura es té avui claríssim que com a molt tard a principis del 2023 caldrà tenir-los tots enllestits per presentar un dossier amb garanties.

No ho tindran fàcil a Patrimoni, perquè la realitat és que els entorns avancen al pas de tortuga habitual. Des del mes de març no s’ha avançat ni un mil·límetre: els de Sant Miquel d’Engolasters i de Sant Serni de Nagol, que s’arrosseguen des de fa anys, continuen pendents del tràmit d’exposició pública i la reglamentària aprovació pel Comú corresponent. Tots dos són considerats essencials per al futur de la candidatura, però són també els més avançats i els que menys preocupen.

Patrimoni ja treballa en els de Sant Joan de Caselles, que s’ha de replantejar a petició dels cònsols de Canillo, i de Sant Martí de la Cortinada, el següent hauria de ser el de la Casa de la Vall, un altre que seria difícilment justificable que no arribés a temps. Quedarien pendents els de Sant Romà de les Bons i de Sant Climent de Pal, que tindrien excusa perquè ja estan protegits pel pla especial d’urbanisme. Però la millor manera de no tenir sorpreses, admeten des de la candidatura, consisteix a fer les coses “extremadament bé”. I això vol dir arribar amb els entorns aprovats. Tots.

Toca posar fil a l’agulla perquè en la penúltima legislatura, recordin, se’n van aprovar tres, i en aquesta tan sols se n’han tramitat dos. Si fem comptes, en surten cinc des del 2015. I ara hem d’acabar-ne set abans del 2023. Amb l’amenaça de Liverpool a l’horitzó.