Un increment que frega el 4% i que es traduirà en una millora de la dotació econòmica en quasi totes les àrees del departament. I hem dit bé: en quasi totes. L’excepció serà el departament de Patrimoni, que coordina des de fa uns mesos Ricard de Deus: els poc més de dos milions de què ha disposat aquest 2015 es quedaran l’any que ve en uns magres 1,8 milions. Una retallada que supera el 10% i que afecta un negociat especialment sensible perquè inclou —recordem-ho— les unitats de recerca, inventari i conservació, així com la difusió dels museus, els entorns de protecció i Radio Andorra.
La tisorada és especialment sorprenent si recordem que la ministra es va comprometre en l’última comissió legislativa a impulsar d’una vegada els entorns i preveia acabar la legislatura amb 24 textos aprovats. No només això: en una entrevista en aquestes mateixes pàgines manifestava fa quinze dies la voluntat de potenciar i promoure els museus nacionals davant la sagnia constant de visitants: des del 2011 han perdut una de cada quatre entrades. Doncs tot això sembla que s’haurà de fer amb menys recursos.
La bona notícia, ho dèiem al començament, és que la resta d’àrees veuran lleugerament incrementada la seva dotació pressupostària: el que en surt més ben parat és el departament de Promoció Cultural, que passa de 900.000 a 1,2 milions d’euros: Montserrat Planelles disposarà d’un 30% més de recursos, que revertiran en unitats com les subvencions directes a l’ENA, l’ONCA i els Petits Cantors, la Biennal de Venècia, la gestió i programació de l’Auditori Nacional —el JazzHivern serà substituït per un cartell més variat i que s’allargarà tot l’any— i els premis literaris, amb el Carlemany, el Fiter i Rossell i els Ramon Llull com a bucs insígnia. Les altres àrees que surten ben parades de la loteria pressupostària  són l’Arxiu Nacional, que passa de 560.000 a 600.000 euros, amb un increment del 7%; Política Lingüística, dels 290.000 euros del 2015 a 310.000 el 2016 (un 6% més); Infraestructures Culturals (Casa Rossell, Rosaleda, Radio Andorra), que passa de 2,2 a 2,35 milions d’euros (un 5,5% més); els Serveis Generals, de 870.000 a 900.000 euros (un 4,2% més), i en últim lloc, la Biblioteca Pública i la Nacional, que passen dels 415.000 euros de què van disposar conjuntament el 2015 a 440.000 el pròxim exercici (un 2,5% més). 
És clar que aquesta distribució per àrees no reflecteix el problema més greu a què any rere any ha de fer front el departament, i que no és altre que la part del lleó del pressupost es destina a cobrir les despeses corrents i les nòmines de la vuitantena de treballadors de la casa: l’any passat pujava al 75%; veurem com queda aquest 2016.

La Cebrià Baraut, per a les bruixes 
L’historiador Pau Castell s’ha endut l’última beca Cebrià Baraut, que convoca l’Arxiu Nacional, amb un projecte titulat Per purgar les valls de tan pèssimes dones, que investigarà les caceres de bruixes dels segles XV i XVI. Castell es va imposar a altres propostes de recerca, sobre el paper d’Andorra a la Primera Guerra Mundial i a la Guerra Civil, la Casa Rossell al segle XX i les colònies d’andorrans a Barcelona i Besiers.