El monument del coll de Jou que homenatja els refugiats, segon classificat provisional amb el 10% dels vots.
Proliferen els últims temps els homenatges monumentals als refugiats, una curiosa forma de compromís virtual. A la instal·lació de l’artista català Marc Sellarès a la tartera del Carroi s’afegeix avui, quina casualitat, el memorial als emigrants que s’inaugura aquest migdia a Aubinyà, i ben aviat es podria sumar a aquesta pintoresca ruta un tercer element: el Far de la llibertat, que és el nom amb què els impulsors de la iniciativa han batejat un dels 28 projectes que concorren al pressupost participatiu convocat pel ministeri de Medi Ambient i que veiem aquí al costat per primera vegada.
El cas és que des del 16 de maig, quan es van fer públics els projectes finalistes, el Far de la llibertat ha recollit 130 vots, una mica més del 10% dels emesos, i s’enfila així fins a la segona posició del rànquing, només per sota del pas elevat per travessar la carretera general a l’alçada de l’estadi Comunal, que amb 280 vots lidera còmodament la classificació. Val a dir que el Far de la llibertat té el tercer projecte més votat –semàfors per a invidents i pintura antilliscant als passos de vianants: han recollit un centenar de vots– a una distància considerable.
El monument, en fi, es construirà, si finalment és escollit, al coll de Jou amb l’objectiu de retre homenatge als fugitius i perseguits “a causa de la seva raça, creences religioses o idees polítiques” que van marxar a través d’Andorra. Es tracta a la vegada de recordar la “generosa aportació dels andorrans a l’acolliment de tots aquells que van ser perseguits per ideologies totalitàries”, segons el tríptic informatiu que els impulsors de la iniciativa han penjat a la pàgina de l’Associació d’Amics del Camí de Pallerols, i plantegen ubicar-lo precisament al coll de Jou perquè “en arribar en aquest punt molts expedicionaris, a la vista de Sant Julià, expressaven el seu immens goig per la certesa que havien assolit la llibertat”. No és casualitat que fos precisament per aquest punt per on sant Josepmaria va trepitjar Andorra, el 2 de desembre del 1937 i fugint de la zona republicana.
Pel que fa al monument, dissenyat per l’arquitecte italià Andrea Migliarese, consisteix en una estructura aixecada amb bigues de fusta negra en forma de cova o de refugi i que simbolitza un abric per refugiar-se abans de travessar la frontera, envoltat de murs de paret seca amb inscripcions en baix relleu i braille i que condueix fins a l’altra banda del refugi, un mirador des d’on es contempla Sant Julià: la salvació. Dintre de l’estructura s’ha previst ubicar-hi una escultura dissenyada per l’escultor català Javier Torras i que simbolitza un fugitiu. I tot plegat es pretén que s’erigeixi en un “espai de memòria” i un “mirador”. Els altres dos projectes relacionats amb el patrimoni que concorren al pressupost participatiu queden de moment lluny de les primeres posicions: els codis QR als monuments han recollit una trentena de vots, tants com el condicionament i l’enllumenat del pont de la Margineda. Els vots es poden emetre fins al 9 de juny; els guanyadors, que es repartiran els 200.000 euros destinats a aquesta iniciativa, es coneixeran el 15 de juny.