‘Pròfugs’: compte enrere

Dijous es projecta a la Fada el ‘making-of’ del nou llarg de Nil Forcada; l’estrena, a finals d’any.

El 2020 serà un bon any de cine, ja ho veuran. D’aquí a un mes arrencarà el rodatge de Fred, que adapta –segur que ho recorden– l’obra homònima d’Agustí Franch. I Álvaro Rodríguez Areny té mono de càmera i ja ha dit que l’objectiu és rodar el tercer curt –terror claustrofòbic– abans que acabi l’any. Però el primer a disparar serà Nil Forcada, que dijous que ve projectarà a la Fada el making-of de Pròfugs, el seu tercer llargmetratge i el que més s’assembla a una producció professional, de seguida els ho expliquem. Per a l’estrena caldrà una mica més de paciència: l’últim trimestre, si es compleixen els terminis. Aquestes setmanes es troba immers en la postproducció: ell mateix s’encarrega de la imatge; el muntatge de so vindrà després i li faran en un laboratori de Barcelona.

Dijous, en fi, en veurem un tastet. Cinc minuts per seguir les vicissituds d’un rodatge pelet accidentat, amb la presència a la Fada de Pere Vilarrubla i Mercè Canals, els dolents de la funció. Forcada n’està entre satisfet i resignat. Van rodar prop de 450 minuts que, calcula, quedaran en els 90 de la versió definitiva. El resultat final s’assembla, sí al que tenia entre cella i cella i també al guió.  “Hi és tot”, assegura. Però li van faltar dies de rodatge per polir els “detalls” i els “matisos”. Val a dir que si no va ser un rodatge exprés, se li va acostar molt: tretze dies al setembre i quatre més a l’octubre, amb localitzacions al Centre Històric de la capital –cal Sinquede, la Puça, i també la Fada–, al Serrat i a Incles i escapadeta a Torredembarra. Ni un més: “Ens va penalitzar la nevada de mitjans de novembre, no hi havia pla B i vam haver de tirar endavant. Per acabar-ho de complicar, se’ns va espatllar una càmera el primer dia. Posposar-ho era impossible, i vam tirar endavant com vam poder. Però una seqüència que havia previst rodar amb set plànols, per exemple, es quedava finalment en tres”. És el que té anar justos de tot: de temps, d’equip i, és clar, de pressupost. Pròfugs s’ha rodat amb un pressupost de 22.000 euros, aportats pel ministeri de Cultura, el Comú d’Andorra la Vella i la Societat de Drets d’Autor, que és l’amfitriona de la vetllada de dijous. Una fortuna si es compara amb els 600 que, diu, va costar Estígia, el segon llarg de Forcada –i que potser valdria la pena projectar un dia en públic– però un pessic per a un llargmetratge: “Continuo pensant que és possible aixecar un projecte així amb un pressupost ajustat. Potser vaig pagar la novatada, però estic convençut que és més aviat qüestió de temps que no de diners”. És clar que sovint els diners serveixen precisament per això: per comprar temps.

Pròfugs, en fi, és un thriller en la línia de Mala sangre –inoblidable Juliette Binoche– amb una noia –Alícia, encarnada per l’escaldenca Elena Santiago– que torna al paradís andorrà fugint d’un passat tèrbol i s’hi retroba amb Mateu –l’actor català Jaume Viñas–, una cosa així com el seu primer amor. Les coses es compliquen de mala manera quan Hassan (Vilarrubla) i Ann (Canals) li reclamen que saldi comptes pendents. Hi ha una història d’amor més o menys fou, hi ha morts i hi ha una atmosfera onírica i inquietant, molt Carax, a la vegada fascinant i hostil. La banda sonora, per cert, és de Landry Riba. I si en volen saber una mica més, ja saben: dijous a la Fada.