Puig i Salarich, poeta ornitològic

Parin atenció, perquè segur, segur que no ho havien llegit mai: “El pardal és un moixó/ que Déu-n’hi-do!/ Es fica per tot arreu,/ atabala amb llur piular,/ no para d’anquetiar/ a la pubilla o a l’hereu.../ Cap cal fer gaire cabal/ del pardal.” És una de les estrofes del volum de (diguem-ne) poesia ornitològica que Joan Puig i Salarich (l’Ametlla de Mar, 1931 - Escaldes, 1988) va dedicar als ocellets nostrats. N’hi ha una dotzena llarga; el que acabem de llegir és, òbviament, el que va escriure inspirant-se en el molt humil pardal. I si en parlem avui i aquí és perquè l’agenda anual que Impremta Principat i Casi Arajol han consagrat aquest 2017 a la fauna pirinenca aprofita per il·lustrar l’apartat de les bestioles que volen precisament amb les peces de Puig i Salarich. A més del pardal, hi ha també la tórtora (Quin afany et porta,/ quin desig et guia/ que, tot el sant dia/ parrupeges, tortra/ cercant companyia?), el pinsà (De la balma o de l’esquei,/ pinsà,/ pots collir-ne un telarany,/ per guarnir aquell calp d’herbei/ que hi ha/ entre la soca i el tany) i la merla (A la merla i al merlot/ els percaça aquell qui pot/ i, si no pot, no els percaça,/ car tant mascle com femella/ tenen molt fina l’orella/ s’esmunyen amb molta traça), i el miracle ha sigut possible perquè Casi Arajol conserva l’original del llibre, que es va quedar al calaix de les bones intencions. Puig i Salarich forma part de la tropa d’intel·lectuals catalans que per uns motius o altres es van acabar establint per aquí dalt a mitjans del segle XX –Esteve Albert, Domènec Bellmunt, Rafael Tamarit, Lluís Capdevila, Rossend Marsal– i que van conferir al país un xup-xup molt característic. Puig i Salarich, que exercia de corresponsal de papers com ara el Diari de Barcelona i El Correo Catalán i que sobrevivia com a secretari de l’advocat Joan Sansa, va ser membre fundador del Cercle de les Arts i de les Lletres, recorda Sergi Mas, i acostumava a acompanyar Josep Pla en les escapadetes andorranes de l’autor d’El quadern gris. Com a autor, va supervisar el volum Llegendes d’Andorra, editat per Ricard Fiter amb il·lustracions del mateix Mas, i forma part de la tropa de poetes del llibre Poemes per Andorra (1981). I es va quedar al tinter, a banda del dels ocells, un recull de poemes andorrans avalat pel mateix Pla. L’havia d’il·lustrar Mas –de nou– i els esbossos els va acabar incorporant Microcosmos d’Andorra, el monumental retaule avui a la col·lecció de MoraBanc.