Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Arxiu, patrimoni, fotografia, catàleg, Escorihuela, Alsina, Pantebre, Lengemann, Rafeló, Ribière, Pantebre
Andorra, Arxiu, patrimoni, fotografia, catàleg, Escorihuela, Alsina, Pantebre, Lengemann, Rafeló, Ribière, Pantebre

Quan Andorra va ser Xauxa


Escrit per: 
Redacció / 1955: ruc i Vespa circulen per l'avinguda Carlemany d'Escaldes, a l'alçada del desaparegut hotel Casino (Foto: Fons Josep Alsina / Arxiu Nacional).

Un nou catàleg de l’Arxiu repassa en 60 fotos l’evolució del país des del termalisme dels anys al Duralex dels 50 i 60.

“Andorra va en auto, beu whisky i fuma tabac anglès”. Amb aquesta demolidora sentència retratava Lluís Capdevila l’Andorra del 1958. Una mena de país de Xauxa pirinenc que no feia ni una generació que havia començat a sortir d’un ensopiment secular però que en poc més d’un decenni, el que va del final de la II Guerra Mundial fins al 1960, ja havia posat les bases del boom turístic, comercial i financer. Unes poques dades per il·lustrar-ho: el 1949 van circular per la frontera del Pas poc més de 26.000 viatgers; l’any següent aquesta xifra s’havia multiplicat per deu, i superava ja els 120.000. Mentrestant, en els deu anys que van del 1951 al 1959, els pressupostos que gestionava el Consell General es van triplicar.

Doncs aquesta transformació d’una economia tradicional basada en la ramaderia transhumant i en l’agricultura de subsistència en empori comercial i de serveis és el que retrata De les aigües termals al Duralex, el nou catàleg virtual de l’Arxiu Nacional. El volum repassa el mig segle que va des de la construcció dels primers trams de la xarxa viària –la carretera no va arribar a la capital fins a l’estiu del 1913– fins a l’apoteosi del Duralex, als anys 60. I ho fa en una seixantena de fotografies procedents dels fons Builles, Ribière, Casa Rossell, Guillem de Plandolit, Rafeló, Alsina, Lengemann i Pantebre.

El més interessant del catàleg arriba probablement al tram final del període, quan es van solapar un mon que desapareixia a marxes forçades i una modernitat que irrompia amb fòrceps però sense contemplacions: són els anys en què encara és possible capturar un bou carregat amb una enorme garba de palla pujant per l’avinguda Meritxell, a l’època centre neuràlgic del turisme –Escaldes concentrava el 1959 prop del 70% del parc hoteler del país. O un parell de porquets pul·lulant pel costat de l’antiga parroquial de Sant Pere màrtir.

Són també els anys que proliferen iniciatives entre visionàries i pintoresques, des del Pessebre Vivent d’Engordany (1955) fins a les excursions en jeep i la plaça de toros d’Escaldes, la més alta d’Europa, segons resava la publicitat de l’època: va obrir el 1961, hi cabien 3.000 espectadors i tenia fins i tot capella –amb una talla de la Mare de Déu de Meritxell obra de Sergi Mas, naturalment. Obren els primers telecadires –el del Pas a Coll Blanc, el 1957– el Consell General encarrega a Andreu Claret que mantingui obert el port d’Envalira durant tot l’hivern (de nou, el 1957), i les principals artèries comercials del país, que ja són Meritxell i Carlemany, veuen florir establiments que han quedat gravats en la memòria col·lectiva, des de les Tines fins a la Rotonda. Però el rovell de l’ou és encara el comerç minorista, on els turistes catalans adquireixen els béns de consum que no troben a Espanya, des de màquiens de cosir, d’afaitar i d’escriure fins a encenedors, estilogràfiques, planxes elèctriques i cafeteres.

En aquest context es produeixen situacions ben pintoresques com al cartell plantat a la via pública i que a mitjans anys 50 deia literalment (i en quatre idiomes): “Prohibit circular en shorts”. N’hi ha altres d’igualment impagables: “Defense obsolue de laver les voitures”, va escriure una mà voluntariosa als serveis de cert càmping del país. I Alsina era allí per immortalitzar-ho. Xauxa.

Andorra
Arxiu
Patrimoni
fotografia
catàleg
Escorihuela
Alsina
Pantebre
Lengemann
Rafeló
Ribière

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte