Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Canillo, SAC, Blasco, Cançons de vetllada vora el foc, rabequet, Lopes, cançoner, A peu pels camins del Cançoner, Eva Julián, Esteve Albert
Andorra, Canillo, SAC, Blasco, Cançons de vetllada vora el foc, rabequet, Lopes, cançoner, A peu pels camins del Cançoner, Eva Julián, Esteve Albert

Quan cantaven mossos i minyones


Escrit per: 
A. L.

Blasco recull a ‘Andorra: cançons de vetllades vora el foc’, dotze temes del cançoner tradicional. 

Si fa un parell d’anys, posem que tres, es van quedar enlluernats amb cançonetes noves com Els tres dallaires, Les noies d’Olot o sobretot, sobretot, El pardal quan s’ajocava –per esmentar-ne només tres d’aquella joieta que és Pirineu: cançons de vetllades vora el foc–, no es poden perdre la segona entrega de la sèrie vora el foc, íntegrament consagrada al repertori andorrà i que es presenta aquest migdia al Palau de Gel de Canillo: dotze temes que el musicòleg Artur Blasco –l’incansable recopilador d’A peu pels camins del cançoner, ànima de la Trobada d’acordionistes d’Arsèguel i fundador d’El Pont d’Arcalís– ha recollit per encàrrec de la SAC. Ell hi posa la veu –a banda de l’arqueologia musical– i el guitarrista francès Yannick Lopes, els arranjaments i l’acompanyament musical.

Blasco ha rebuscat a l’Obra del Cançoner Popular, als reculls de la musicòloga Eva Julián i a l’obra ingent d’Esteve Albert, i el resultat és una raresa sensacional, absoluta. És possible, adverteix, que existeixin altres cançons andorranes. “Però jo no les he trobat”, adverteix. I tinguin en compte que a A peu pels camins del cançoner n’ha recollit més de 1.600. Per saber com sona aquest Andorra: cançons de vetllades vora el foc, hauran d’escoltar el cedé –demanin-lo als patrocinadors: Crèdit Andorrà i el Comú de Canillo–. Però per saber el que ens hi expliquen els seus autors anònims només han de llegir el prolix llibret que l’acompanya, amb les lletres i, atenció, la partitura, perquè no se sap mai i els poden entrar ganes d’engegar a cantar.

Diu Blasco que algunes de les cançons –El traginer de Canillo i Els pastorets d’aqueixes muntanyes, per exemple– és molt probablement la primera vegada que s’enregistren en disc; d’altres, com ara D’on veniu, pastora?, només n’existia una plistocènica gravació en casset a càrrec de la musicòloga Maria Dolors Masferrer. No hi falten les cobles del Peirot a l’andorrana –“A Sant Julià i Andorra/ ha posat comunicat;/ fan l’ofici sense cera/ i d’oli mai n’han gastat./ A les Caldes i Engordany,/ la di-go, di-go, di-go, di-go,/ a les Caldes i Engordany/ gemegant passen tot l’any”– ni les cançons amb segones –“No són hores de venir,/ hores són de matinada./ Amor meu, baixa’m a obrir/ que en tinc la barba glaçada”, li diu una donzella al seu inoportú festejador a El matí de Sant Joan. Però posats a triar, quedem-nos amb La minyona de la Vall d’Andorra, on la noieta del títol ha de resoldre el gran dilema: “Aquí dalt de la Vall d’Andorra/ una minyoneta hi ha;/ tres hereus que la festegen, no saben quin triarà./ L’un és l’hereu Moles,/ l’altre és l’hereu Cerdà,/ l’altre lo Rossell d’Andorra,/ diuen que s’hi casarà.”

Dit així potser sona bé; però res com escoltar-lo en la veu rovellada de Blasco. Si creuen que té gust de poc, i mentre esperen el volum 9 del Cançoner –aquest, consagrat al Pallars Jussà: es presenta el 10 de juny al teatre La lira de Tremp–, poden matar el cuquet amb Cançons de captaires, ermitans i altra gent de pas, acompanyat només d’un humil rabequet de carbassa i que va publicar a la tardor. O millor encara, busquin a La Puça un exemplar de Pirineu, el primer volum de vetllades vora el foc. Ens ho agrairan, ja ho veuran: paraula del Peirot.

Andorra
Canillo
SAC
Blasco
Cançons de vetllada vora el foc
rabequet
Lopes
cançoner
A peu pels camins del Cançoner
Eva Julián
Esteve Albert
Número de vots: 304
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic