Els detalls més concrets se’ls reserva Roberto Daus, periodista, escriptor i acadèmic de l’Acadèmia Nacional del Tango de l’Argentina, per a la conferència que impartirà aquesta tarda a Ordino. Obrirà el cicle Geografies, que aplega un reguitzell de propostes culturals relacionades amb l’Argentina, amb una conferència sobre els dos-cents anys d’història del seu país i farà doblet, perquè dimarts se centrarà en la que és la seva especialitat, més enllà de la història, el tango. Però anem a qui previsiblement serà un dels protagonistes centrals de la conferència d’aquesta tarda, José de San Martín (1778-1850), el libertador, una de les figures cabdals de la guerra de la Independència, quan els països andins es van desempallegar de l’imperi espanyol. “No sé si ho sabeu, però va creuar tres vegades els Pirineus”, precisa Daus, uns recorreguts durant els quals va fer estada a la Seu d’Urgell i que el van dur a passar per Andorra. 
La constància documentada d’aquesta presència de San Martín en terres pirinenques la va fer per primer cop el polític i historiador Miquel Coll i Alentorn, en un opuscle que es conserva a la Biblioteca Nacional de Catalunya. Qui va ser president del Parlament de Catalunya “era un gran sanmartiniano”, precisa el periodista i conferenciant argentí. Estirant del fil deixat per Coll i Alentorn, un equip d’historiadors, periodistes i documentalistes dels que forma part Daus prepara una extensa recerca en format audiovisual que es capbussarà en la peripècia del militar per terres catalanes, incloent-hi com a moment destacat aquest episodi pirinenc. El documental comptarà entre els productors Televisió de Catalunya, així com un patrocini de la Unesco, detalla Daus. 
Lluny de ser un fet anecdòtic, defensa Daus, va ser crucial en la carrera i posteriors fets militars de San Martín. “És precisament aquí, creuant els Pirineus, quan va aconseguir l’experiència necessària per a les guerres posteriors d’alliberament de Xile i el Perú”, afirma Daus. En aquell moment necessitava creuar la serralada dels Andes amb el seu exèrcit, “i tot i que són molt més alts que els Pirineus, per descomptat, va poder aplicar el que aquí havia après”. Aquests periples per terres alturgellenques van tenir lloc durant els anys 1808 i 1089, en el context de les guerres napoleòniques i va ser immediatament després que el fins aleshores oficial de l’exèrcit espanyol es traslladés definitivament a l’altra banda de l’Atlàntic, el 1912. 
Són detalls, apunta Daus, que a l’Argentina no són del tot ben coneguts. “Coneixem bé la seva història, però a partir que el convertim en pare de la pàtria, mentre que a la seva formació militar prèvia potser  no havíem parat suficient atenció fins al moment”, argumenta Daus. Però aquí estan els arxius militars, que en revelaran tots els detalls.