Diari digital d'Andorra Bondia
Quixot Quijote Ledesma Cervantes Arajol Rubio Iñaki Andorra 1905
Quixot Quijote Ledesma Cervantes Arajol Rubio Iñaki Andorra 1905

Quan el Quixot ens va conquerir


Escrit per: 
A. L. / Foto: Màximus

Quatre segles de Quixot: ja ho saben, l’estupenda exposició amb una seixantena d’edicions i un centenar i mig de volums que fins al 22 d’abril acull l’ambaixada espanyola. I excusa perfecta per recuperar un dels llibres més pintorescos i improbables de què tinguem notícia: La nueva salida del valeroso caballero D. Quijote de la Mancha, probablement l’obra magna del seu autor —el jurista i editor andalús Antonio Ledesma Fernández (Almeria, 1856 - Madrid, 1937). D’acord, no és estricta novetat perquè Iñaki Rubio, convertit en cervantista oficial de l’imperi d’Andorra, el va ressenyar fa anys al primer número de la revista Portella. Però és una sensacional manera de celebrar el quart centenari del traspàs de Cervantes. El d’Alcalá de Henares, no el Sirvent apòcrif de Xixona. El bon Ledesma no va tenir manies a subtitular el patracol —mig miler de pàgines, publicades el 1905 a Barcelona per la Casa Editorial Lezcano— Tercera parte de la obra de Cervantes.

En resum, i per dir-ho en les exactes paraules de Rubio, resultava que el Quixot no havia mort, com sap l’univers sencer, a la segona part del volum cervantí sinó que havia patit un “col·lapse catalèptic”. Res que no pugui curar un vaset de Fierabràs, poció màgica —oli, vi, sal i romaní, sembla que d’efectes bàsicament laxants— que permet a Alonso Quijano despertar del seu somni centenari: perquè torna a la vida justament el 1905, i ho fa a casa de Juan Panza i família, descendents del gran Sancho. El cas és que, en agraïment als serveis prestats pels Panza, al Quixot se li posa al cap de conquerir un imperi per a ells. I l’imperi és Andorra, és clar. Cap allí que se n’hi va, amb Juan, la seva esposa Alegre i la pubilla, Pancia.

Ledesma, en fi, dedica sis capítols —del XVI al XXII— i una setantena de pàgines —de la 149 a la 219— a relatar l’aventura andorrana, prèvia derrota en singular combat del bisbe d’Urgell —a l’època, Joan Josep Laguarda—. Més enllà de les peripècies, opina Rubio que ens trobem davant d’una obra escrita amb “certa gràcia” i que explota amb enginy el xoc cultural entre el protagonista i l’era industrial que s’entreveu en la novel·la: “Si per als seus coetanis el Quixot ja era un personatge estrambòtic, imagina’t si el fem emergir en un món on es pot viatjar en tren i en dirigible —que és com arriba a la Seu— i on les carreteres estan trufades de pals de la llum.” L’autor té la intuïció de fer aparèixer al llarg del relat personatges que saben del Quixot perquè n’han llegit els llibres de Cervantes, però Ledesma es queda a mitges i no li treu tot el suc possible a aquesta troballa diguem-ne metaliterària, diu: “En realitat, a ell el que li interessava era fer passar els seus postulats regeneracionistes, retornant a Espanya la posició dominant al món, recuperant les colònies i refent la unitat ibèrica.”

¿Interès literari? Rubio admet que no s’hi hauria embarcat, en la lectura del patracol, “si no hagués passat per Andorra”, i adverteix que la segona part del volum —viatge transatlàntic inclòs: fins a Mèxic el fa anar Ledesma!— la va llegir en diagonal. Així ho devien entendre també els seus contemporanis perquè el llibre va tenir un breu èxit —tres edicions el 1905, com a mínim— per acabar dipositat a la gloriosa lleixa dels rars i curiosos. Si després de tot això encara tenen esma, la Biblioteca Nacional té l’exemplar reglamentari. I si no tenen espera, en trobaran l’edició digital al formidable web cervantesvirtual.com.

Quixot
Quijote
Ledesma
Cervantes
Arajol
Rubio
Iñaki
Andorra
1905
Número de vots: 54
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic