El CAEE repassa en una vuitantena de peces, incloses tres armadures samurai, tres segles d’història, art i cultura japoneses.

Les generacions més veteranes, posem que les que van mamar la televisió de finals dels 70 i primers 80, van aprendre l’abecé de la japonesitat a sèries com Shogun; les més joves, en realitat ja no tan joves, a El último samurai. Però totes dues pecaven del mateix: la visió estereotipada d’una realitat complexa, passada pel sedàs de la fascinació per l’Orient Llunyà. El Japó encarnava una delicada combinació de ritual sintoista, dèria per la perfecció, gust exquisit i comunió amb la naturalesa.  I tot plegat es resumia (i es resumeix) en les dues figures totèmiques de la cultura tradicional nipona: la geisha i el samurai.

Doncs combatre aquests estereotips és un dels objectius de Japó: una història d’amor i guerra, comissariada pel català Joan Abelló i que fins al 23 de setembre es pot visitar al CAEE. Per resumir: una vuitantena de peces que repassen la història, l’art i la cultura japonesa dels períodes Edo, quan el shogun Tokugawa unifica els senyors feudals sota la batuta de l’emperador (1603-1868), i Meiji (1868-1912), l’occidentalització accelerada, per no dir forçada, que pren el nom del monarca que la va inspirar i imposar.

Es tracta bàsicament d’una estupenda col·lecció d’estampes, les cèlebres ukiyo-e, xilografies sobre fusta que il·lustren sobre tots els aspectes de la vida quotidiana del Japó tradicional. Hi abunden els samurais i també les geishes, és clar, i són molt útils per desfer malentesos i penetrar ni que sigui de forma superficial en la sofisticada, subtil i evanescent mentalitat del japonès preindustrial. Les geishes, per exemple, que no eren ni remotament prostitutes, sinó el que avui entenem per acompanyants. Escorts, potser, però sense dret a petó ni molt menys a sexe. Artistes, ballarines, intèrprets i/o grans conversadores que es formaven en escoles específiques i que constituïen un gremi altament estratificat, amb la tayit al nivell més alt de l’escalafó. 

Hi havia naturalment prostitutes, eren les yuyo, o dames de plaer, per a les quals no n’hi havia prou amb diners per comprar els seus serveis. Calia, es veu, caure’ls en gràcia, certa aptitud que no tothom tenia. A banda de les estampes amb escenes costumistes i que repassen l’evolució de la moda, el CAEE exposa el reglamentari quimono, peça unisex que els homes vestien fins als turmells, i les dones, fins als peus, i que tenia en el cinturó la peça decisiva que marcava l’elegància en el vestir.

Hi ha també, atenció, una perruca de geisha datada a principis del segle XIX. Fins aquí no tindria res d’excepcional si no fos perquè està fabricada amb cabell humà: i no deixa de fer certa angúnia pensar que li van tallar a una japonesa que va viure fa dos segles llargs. No es perdin les tres armadures de samurai, dissenyades per facilitar la mobilitat del guerrer i que li dispensaven una protecció superficial contra les armes blanques, però que les armes de foc van convertir en relíquies inútils. Pobre samurai, que es regia pel codi del Bushido, el camí del guerrer, i que al segle XIX es va quedar definitivament sense senyor o daimyo a qui professar lleialtat: era una espècie en extinció i efectivament, va desaparèixer. Hi trobaran també un parell de catanes –sense fulla: es veu que es considera una arma encara en possible ús i n’està prohibida l’exportació–, una formidable col·lecció de fotografies del XIX que seguien el model de les ukiyo-e, però no hi busquin estampes shunga, que sota aquest inofensiu nom –imatges de primavera, més o menys– ocultaven un gènere eròtic, d’un erotisme en ocasions explícit i que va ser profusament cultivat.

Segons el comissari, es va decidir prescindir d’aquest apartat per no contradir la vocació obertament familiar de l’exposició d’estiu del CAEE, que per cert, proposa una prometedora bateria d’activitats paral·leles: L’art del haiku, amb Manel Gibert; La història del quimono, tast de sake, tallers de dansa Odori i de cal·ligrafia, una cerimònia del te i una conferència sobre el Bushido, entre d’altres.