Diu la consellera de Cultura laurediana, Teresa Areny, que com que és molt previsora el dia que va acabar l’última edició de Els Pastorets va escriure la  carta als Reis, i que el seu únic desig era que aquest any, sí, poguessin tornar per fi al Claror, l’escenari on aquesta història va arrencar, el Nadal del 1994. Recordin que l’incendi del Centre de Congressos, la nit del 9 de novembre del 2022, va deixar l’equipament fora de joc i que Els Pastorets es van haver de mudar primer al Prat del Roure i l’any passat a l’antiga casa comuna.

Doncs bé, la consellera Areny no es deu haver portat gaire bé –o pecava el gener passat d’optimista– perquè aquest any tampoc hi haurà Pastorets al Claror. Les últimes previsions són encara més cautes i allarguen fins a una data molt imprecisa –el primer trimestre del 2026– la reobertura dels dos espais principals del Centre Cultural, el Claror i el Rocafort: “Impossible concretar més”. I millor agafar-s’ho amb tota la prudència del món, perquè segons el calendari inicial la reconstrucció s’hauria d’haver conclòs a la festa de la parròquia... de l’any passat, i a partir d’aquí va anar patint retards successius: que si a la tardor, que si el Nadal del 2024, que si el Nadal del 2025, i ara potser el març del 2026.

Aquest ball de dates es deu, segons Areny, al replantejament total del projecte d’execució que l’actual equip comunal va haver de fer quan va entrar al Comú, el gener del 2024: “Vam haver d’aturar les obres, i ajustar la despesa en funció del que assumiria l’assegurança i el que assumiríem nosaltres. Cal tenir a més en compte que reconstruir és més complex i costós que construir  de nou, i que ens hem hagut  d’adaptar a la normativa de seguretat actual, molt més exigent que la que hi havia el 1992, quan va obrir el Centre de Congressos”.

Al llarg d’aquest any han anat obrint el vestíbul, la biblioteca, el bar i els seminaris. Ara només queden el Claror i el Rocafort. En aquest últim s’hi estan enllestint la instal·lació de llum i climatització, un accés adaptat des de la platea que fins ara no existia i el resultat serà un espai més adequat per a espectacles de petit format, més teatral que acadèmic. El Claror ampliarà els passadissos d’il·luminació, ara també a mitja platea, i es modernitzaran les instal·lacions amb la col·laboració de la mateixa empresa que treballa al Lliure de Barcelona i Teatros del Canal de Madrid. L’aforament es mantindrà –mig miler de butaques– i, en fi, la façana del Centre de Congressos sí que arribarà a temps per estrenar-la al Nadal.

El cost total de les obres, inicialment previst en 4,5 milions, s’enfilarà als 11,5 milions, 7,5 a càrrec de l’assegurança, i la resta, aportats pel Comú.

Els 'Pastorets' tornen a l’antiga casa comuna

Va ser la gran novetat de l’edició passada: uns Pastorets de carrer i amb vocació vertical, amb ombres i titelles, i en un escenari tan inèdit com bucòlic: els jardins i la façana de l’antiga casa comuna. Havia de ser un experiment efímer, però les mateixes circumstàncies que van propiciar llavors aquesta solució d’urgència –el Claror continua a l’UCI– han obligat ara a repetir. Com repeteixen les directores, Núria Montes i Txell Díaz, encantades de tenir una altra oportunitat d’explotar un format tan poc usual per als Pastorets com el teatre de carrer.

Com és habitual se n’han programat quatre dies (el 26 i el 28 de desembre, i el 4 i el 6 de gener) amb funció doble (a les 18 i a les 20 hores), amb platea de pagament (3 euros) habilitada a Verge de Canòlich, i possibilitat també d’assistir-hi a peu dret (i gratuïtament). El càsting, divendres (18 hores) i dissabte (17 hores), amb papers per a tothom: repetidors i nou de trinca, amb i sense experiència teatral, grans, petits i mitjans. La proposta dramàtica, basada com és reglamentari en el llibret canònic de Folch i Torres, insisteix en un subtil exercici d’andorranització –entre el nombrós elenc hi ensenyen la poteta un conseller i un contrabandista, el llop i la Senyoreta, la Dama Blanca i els menairons– però sobretot serà l’oportunitat, diuen les directores, d’explotar uns recursos, inclòs l’entorn, que l’any passat eren nous per a tothom “i que tots, intèrprets, directores i espectadors, ja hem fet nostres”.