Quan els senyors de Caboet, Castellbò i Foix es van unir amb Navarra i França
Els monarques es van refugiar a Pau (Bearn) i els andorrans van seguir pagant la quèstia o tribut de vassallatge als reis legítims de Navarra i als seus successors.
Els descendents dels reis de Navarra, que conservaven els títols de comtes de Foix i vescomtes de Castellbò, van heretar el tron francès, i van iniciar la dinastia dels Borbons. El rei de França, doncs, va esdevenir el copríncep d’Andorra, juntament amb el bisbe d’Urgell.
Aquest capítol ja ens l’havia revelat fa unes setmanes el membre de l’Institut d’Estudis Catalans Josep Moran i Ocerinjauregui. Per explicar aquest capítol, Moran ha estudiat la unió dels llinatges dels senyors de Caboet amb els de Castellbò i els pariatges, la unió amb el comtat de Foix i, més tard, amb Navarra i, finalment, l’ascens dels reis navarresos al tron francès i al coprincipat andorrà.
Agafin paper i llapis per reconstruir la història: l’any 988 el bisbe d’Urgell Sal·la es va posar en contacte amb el comte d’Urgell, Barcelona, Girona i Osona, Borrell II, per a una permuta de terres. El comte va donar a Sal·la les seves possessions a Andorra (Sant Julià, Santa Coloma, Andorra i Ordino) i a l’Alt Urgell (Bescaran, Alàs, Sant Esteve i Montanissell), i el bisbe li va entregar les seves possessions al Berguedà i al Ripollès. L’any 1001, el papa Silvestre II va enviar una butlla a Sal·la en què li reconeixia les possessions, entre les quals hi havia “tots els alous comtals de la vall d’Andorra”.
L’any 1095, el senyor de les Valls d’Andorra, és a dir, l’Església d’Urgell, acorda amb la casa de Caboet (actualment el territori del terme de les Valls de Valira, municipi fronterer amb Andorra) que els senyors de Caboet garantiran ajuda i protecció al bisbat d’Urgell per defensar-se dels diversos atacs dels quals eren objecte, en particular els comtes d’Urgell. A canvi, els Caboet es van convertir en infeudataris d’Andorra. El pacte el van ratificar l’any 1159 el bisbe d’Urgell Bernat Sanç i el vescomte Arnau de Caboet. Amb l’acord, els Caboet posseïen els drets polítics, militars i judicials d’Andorra, però no la sobirania.
La filla d’Arnau de Caboet, Arnalda, va ser la primera pubilla d’Andorra. A la mort del seu pare, el bisbe la va casar amb Bertran de Tarascó, però un cop va ser vídua es va casar amb el vescomte Arnau de Castellbò, l’any 1185, fet que va molestar el bisbat d’Urgell. L’única filla d’Arnalda de Caboet i Arnau de Castellbò, Ermessenda, es va casar el 1208 amb Roger Bernat II de Foix, unint així les cases de Caboet, Castellbò i Foix.
El nét d’Ermessenda, Roger Bernat III de Foix i II de Castellbò, casat amb Margarida de Bearn, va signar el pariatge del 8 de setembre de 1278 amb el bisbe Pere d’Urtx, que va establir la consenyoria d’Andorra entre el bisbe i el comte. El seu fill, Gastó I de Foix i VIII de Bearn, es va casar el 1349 amb Elionor I de Navarra, unint els llinatges.
Gastó i Elionor eren els avis de Caterina I de Navarra, la reina expulsada el 1512 per Ferran el Catòlic i amb qui obríem l’article. El besnét de Caterina i Joan d’Albret, Enric III de Navarra, va heretar el 1589 el títol de rei de França (Enric IV) ja que la dinastia Capet, que es remunta al segle X, s’havia extingit, i Enric era descendent llunyà de Beatriu de Borbó, esposa d’un fill de Lluís IX de França.
Amb els anys, França deixaria de ser una monarquia per ser una república, i el president francès ocuparia el càrrec de cap d’Estat d’Andorra, potestat que encara comparteix amb el bisbe d’Urgell.
Versió per a imprimir