Jan Arimany exerceix d’editor estrella a Barcelona i Trotralibros ho peta amb ‘El món, la meva selva’, ‘Valle de nubes’ i ‘Adiós, Sr. Chips’.

Diu que al principi li feia vergonyeta, però que li han passat les manies i que s’ho ha acabat agafant esportivament. Si se li acosta un lector i li demana que li firmi un exemplar de Trotalibros, posem Adiós, Señor Chips, el més venut en aquests tres anys d’aventura editorial, ell agafa el retolador i li estampa la firma, amb dedicatòria inclosa. És clar que els de Trotalibros, més que lectors són devots, gent capaç d’empassar-se les peripècies d’uns rústics mariners grecs (La guardia), l’infern d’un matrimoni condemnat al fracàs (Vera) o el títol fundacional de la novel·la escocesa (Canción del ocaso) simplement perquè les ha editat, i com, Jan Arimany. Però que l’editor suplanti  l’autor és conseqüència directa del peculiar catàleg de Trotalibros: tots estan morts excepte un, Toni Sala, i aquest un es nega a participar en la comèdia de Sant Jordi. Així que diumenge li va tocar firmar a Arimany.

A ell i als traductors, il·lustradors i correctors de la casa que van tenir l’ocurrència de desfilar per la parada de l’editorial al carrer Mallorca de Barcelona per saludar el patró. Qui se’n va fer uns tips, diu, va ser Jordi Vila Delclòs, l’autor de les estupendes il·lustracions de Adiós, Señor Chips. Però és que va llepar fins i tot la prologuista de El tugurio, María Aguilera, tota una influencer des del canal Cumbres clásicas: “La veien a ella o a la traductora, Amaya García Gallego, i li demanaven firma. Com per dir que no”. 

Impostura? En absolut. Es tracta, diu, d’aprofitar la conjuntura per visibilitzar i reivindicar la feina de professionals que són fonamentals perquè un llibre arribi al lector i que acostumen a quedar no ja en segon, sinó en tercer o ultimíssim terme. I no ho diu per quedar bé: els volums de Trotalibros, tots i des del primer, exhibeixen orgullsoament a la portada els noms de tots els professionals que han participat en el procés editorial, des del traductor fins al prologuista i l’il·lustrador (si n’hi ha).

De fet, el patracol de Zola (més de 800 pàgines, quilo i mig de novel·la) va ser  la sorpresa d’una jornada històrica, “de molt llarg el millor Sant Jordi de la nostra breu història”. Diu que la setmana abans va penjar un post on explicava el curiós cas de El tugurio, el llibre més ambiciós i difícil que ha publicat Trotalibros, per les proporcions físiques de la criatura, per la complexitat de la traducció i també pel preu: “Me’l vaig haver de cruspir amb patates i vaig fer una crida a veure si per Sant Jordi algú s’animava”. Doncs tant es van animar que El tugurio es va enfilar al Top-5 de l’editorial, només per darrere de Rose Macaulay (El món, la meva selva), Lewis Grassic Gibbon (Valle de nubes) i James Hilton (Adiós, Señor Chips).

Algun VIP que s’interessés per les novetats de Trotalibros? El més pròxim a una celebritat que va veure de lluny va ser Feijoo, el líder del PP espanyol, que venia de la parada del partit, uns metres més enllà. “Però per mi els autènics VIP són els lectors anònims que es van acostar expressament per conèixer-nos: aquesta és la gràcia de Sant Jordi”. No li va sortir malament: duimenge va col·locar prop de 400 exemplars dels vint títols que fins ara ha publicat Trotalibros. I els que vidran. Ja li poden anar al darrere.