A Francesc Galobardes (Riudaura, 1930- Andorra, 2024) li agradava fer un volt alguns caps de setmana per la Seu. Dinar en algun restaurant de la ciutat i a la tarda enfilar cap a Cerc, on tenia una bona amiga. D’aquelles tardes de diumenge de cafetó i bona conversa, en va acabar sortint una idea: per què no encarregar-li unes vistes del poble? Però no una composició qualsevol, el fill de la casa estava entestat que l’enquadrament deixés ben palès que des de Cerc també es veu el Cadí. 
Era el 1994 quan Galobardes agafava els pinzells i, en un parell de tardes, enllestia els esbossos de les vistes de Cerc, una d’elles amb el Cadí al fons tal com li havien demanat –i li havien indicat el punt exacte des d’on agafar la millor perspectiva–; l’altra, amb les cases enfilant-se, en una imatge avui perfectament reconeixible, a penes amb lleugers canvis –la vegetació, si de cas, s’ha desmarxat una mica– i agafada des de la terrassa de la casa de la família que va demanar –i pagar, “i no era barat, en Galobardes”– les obres. 
Era Galobardes home que anotava escrupolosament tot allò que feia, és a dir, que pintava i dibuixava, així que es pot pressuposar sense gaire risc que les teles estan perfectament documentades als seus registres. Una altra cosa és que siguin inèdits pel que fa al públic en general, perquè sempre s’han mantingut en mans de la família, que d’altra banda atresora una petita col·lecció d’obres del que sempre hem valorat com el pintor de la neu i que aquí va desplegar mestria per plasmar els colors de tardor. 
Vistes de Cerc a banda, una de les peces centrals és una de les grans composicions nevades emblemàtiques de la trajectòria de Galobardes. És una vista de la població canillenca de Prats, per cert, que en algun moment, quan ja no treballava en formats tan grans, el mateix autor va intentar recomprar. Que les peces hagin estat sempre en mans particulars i el públic no les hagi vist fins al moment, apunta el propietari, no vol dir que no hi hagués disposició –un no de partida– a exhibir-los en algun moment si l’ocasió es presenta i l’acord és factible. 
Al pintor, que va traspassar el gener del 2024, el Comú de Canillo li dedica l’Espai Galobardes, inaugurat a l’edifici del Telecabina. Una exposició oberta amb la intenció d’anar renovant periòdicament les obres exposades, atesa la gran producció que l’artista va deixar darrere, i que es va nodrint de les peces cedides temporalment pels hereus.