Queden encara un grapat de forats historiogràfics pendents de dilucidar. Un d’ells és la crònica cultural dels anys 70, tan meravellosos (o més) com els 80. O ho era, perquè Roser Porta i Editorial Andorra hi han posat el focus a ‘Olor de sofre’, que es va presentar ahir a La Llacuna. Des d’avui a les llibreries.

[Per llegir amb Palabras para Julia de fons, la cançó de Paco Ibáñez amb què Toni Gibert va amenitzar la intro].

Hi va haver un temps en aquest país on el best-seller d’Eureka, la llibreria que Àngel Pla regentava a l’antic carrer de la Vall, no era El andorrano, no, sinó el Llibre Vermell de Mao. Diuen els que van viure aquella època –Xavier Rebés, per exemple, en aquell  moment, parlem de mitjans anys 70, estudiants d’Arquitectura a Barcelona– que se’n van fer tips de baixar-ne d’estranquis per als seus compis de la facultat i de cèl·lules polítiques com el Partit Internacionalista dels Treballadors, que avui semblen sortides de La vida de Brian. El més sorprenent de tot no és que la bíblia de la revolució cultural fos el best-seller del moment, sinó que aquells pobres incauts molt probablement el llegien. I se’l creien. Tenien vint anys.
Aquest és, en fi, una de les moltes i suculentes anècdotes que esquitxen Olor de sofre, la crònica dels anys 70 amb epicentre al Centre Cultural nascut de la personalitat proteica de Jordi Sasplugas. Un encàrrec d’Editorial Andorra completat per Roser Porta amb pulcritud exquisida. Es tractava d’omplir un altre d’aquests buits historiogràfics que converteixen el nostre passat recent (i el que no és tan recent, també) que en una mena de formatge de Gruyère: perquè a veure, que aixequin la mà els que havien sentit a parlar del Centre Cultural abans de l’entrevista a l’autora que publicàvem dimarts aquí mateix?

Havia de ser Editorial Andorra, perquè el mateix Rebés va ser el segon i últim president del Centre Cultural, entre el 1977 i el 1980, després que les autoritats van trobar l’excusa perfecta per escapçar l’entitat: l’Afer Droga, que va acabar amb tretze socis del Centre Cultural jutjats i condemnats per consum d’herba. Van ser immediatament indultats, sí, però allò era un gens subtil avís a navegants, la majoria, escarmentada, va amagar el cap sota l’ala, i el mateix Sasplugas va marxar del país. Tot això que hi va guanyar (i que nosaltres probablement vam perdre) perquè va ser marxar i començar una trajectòria marciana, avui impensable en la indústria audiovisual internacional: va ser l’home de la CNN a Espanya, productor de 1492 i jurat del festival de Sant Sebastià, entre altres proeses que semblen increïbles, i diu Toni Ubach que quan anava a Hollywood dinava amb déu nostre senyor. O era amb Coppola? És igual.

Tot això que hi hem perdut, deia. Olor de sofre posa llum a un moment fascinant, únic, just abans i just després de la mort de Franco, on un grapat de xavals més o menys il·luminats, més o menys il·lustrats, més o menys comunistes, trotskistes o maoistes i amb ganes de menjar-se el món van tibar la corda de la llibertat d’expressió, a veure fins on podien, fins que a les autoritats –posem que síndics, veguers i batlles– se’ls va omplir el pap i la corda es va trencar: primer van prohibir un concert de Llach, va ser el gener del 1976, després un altre del Cuarteto Cedrón i finalment una conferència de Xirinacs –probablement amb raó: per pesat– i entremig encara van tenir temps per  tancar la papereria Sol per preservar la moral de la població nativa, que no estava preparada per llegir llibres com Como ser una mujer sensual [sic].

Després de l’escabetxada dels porros hi va haver una segona etapa, amb el mateix Rebés al capdavant, menys polititzada i més lúdica que es va allargar fins al 1980. A partir d’aquí, la cultura deixa de ser cosa de la societat civil i passa a ser monopolitzada, fins avui,  per bancs i administracions. Copades, curiosament, per molts dels que als anys 70 van jugar a la revolució des de les pàgines de Tribuna, Posobra, Claror, Andorra 7 i Poble Andorrà, els aliats mediàtics del Centre Cultural. Però tenien 20 anys i aquesta és una altra història.