Diari digital d'Andorra Bondia
Església de Sant Esteve de Tuixent. Fotografia de Cèsar August Torras i Ferreri (1851-1923).
Església de Sant Esteve de Tuixent. Fotografia de Cèsar August Torras i Ferreri (1851-1923).

Quan les campanes no repicaven


Escrit per: 
Josep Moles / Fotos: Arxiu Josep Moles

La pandèmia de grip del 1918, produïda per un brot del virus de la grip tipus A, suptipus H1N1, es va originar el febrer de 1918 a l’Estat nord-americà  de Kansas, coincidint amb el darrer any de la Primera Guerra Mundial i el moviment de tropes que arribaven des dels Estats Units a Europa. Ja l’agost d’aquell any arribava a la Bretanya francesa i s’estenia ràpidament, provocant una gran quantitat de morts, un nombre que podria arribar al centenar de milions de persones, amb més de cinc-cents milions d’infectats arreu del món. Es va acarnissar principalment sobre els infants, els joves i les persones de mitjana edat que fins aleshores estaven perfectament sanes. La taxa de mortaldat es va situar entre el deu i el vint per cent dels contagiats. Va arribar a l’1,1 per cent de la població europea.  
A Espanya, el nombre de morts es va atansar a les 270.000 persones, una quantitat molt superior a la que ha ocasionat l’actual pandèmia de la Covid-19.  Se la va denominar grip espanyola, per cert, perquè a la premsa espanyola de l’època se’n va parlar molt, mentre que als països que aleshores participaven en la guerra les notícies sobre la malaltia van ser censurades. 
A Tuixent, la pandèmia va arribar només dos mesos després que el virus desembarqués a Europa per França. Les dues primeres defuncions es van produir el 21 d’octubre del 1918. Des d’aquesta data i fins al 2 de novembre, en tretze dies, van morir 12 persones. Es va produir una nova defunció el 16 de novembre i l’última mort es va registrar el 10 de gener del 1919. En total van ser 14 morts i més d’un centenar d’afectats, molts per a un poble petit, que el 1920 comptava amb 268 veïns. I en un lapse tan curt de temps. 
Per franges d’edat, els morts van ser: quatre menors de 10 anys; un d’entre 10 i 20 anys; quatre de 20 a 30; tres entre els veïns de 30 a 50 anys i dos persones de més de 50 anys. A les partides de defunció que es conserven constava com a causa de la mort “gripe reinante” en un principi i, més endavant, “gripe imperante”. 
Les campanes de l’església de Sant Esteve de Tuixent van deixar de tocar a mort l’octubre del 1918, per no afligir més les persones infectades. I, sent com era costum al poble assistir la gran majoria de veïns als enterraments, és fàcil imaginar que van ser dies de gran tristesa i desconsol per a tothom. En aquelles dates exercia com a mossèn de la parròquia Francisco Barba Delamoga, natural de Salardú. En ell va recaure la tasca d’oficiar les cerimònies del funeral. 
Les cases de Tuixent on es van produir defuncions van ser Cal Sinca, Cal Catarí, Cal Tou de Dalt, Cal Filló, Cal Patraco (Viñas), Cal Nin Tou, Cal Cerilla, Cal Paulino, Cal Tou de Baix, Cal Angó, Cal Conill, Cal Borrega, a banda del pastor de Cal Bernadet i una forastera. No esmentaré les persones que van traspassar per preservar el seu anonimat. Totes elles estan enterrades al cementiri del poble. 
Per sort, van ser menys de tres mesos el que va durar la pandèmia a Tuixent i no va portar conseqüències encara més greus com hauria pogut estat d’haver-se allargat en el temps. Al món, no es va donar per acabada fins a l’abril del 1920.

campanes
tuixent

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte