El CAEE exposa fins al 30 de gener un centenar de reproduccions amb els superherois de l’edat daurada del segell ianqui.

Se’n recorda el lector del primer superheroi que va caure a les seves mans? Doncs un servidor, sí. Devia ser als primers 80, amb uns amics vam fer una incursió a la fàbrica de paper del poble i al magatzem on s’apilaven muntanyes de revistes de l’any de la picor vam omplir-nos les mans amb uns quaderns rebregadíssims de Hulk i X-Man. Només que aleshores es deien La Masa i La Patrulla X. Els vam preferir als exemplars  plistocènics d’Interviu, Penthouse i Lib que corrien també per allí. Érem així, els meus amics i jo.

Doncs aquest sensacional viatge en el temps, o un de similar, és el que li espera, segur, si un dia d’aquests es fa el favor d’acostar-se al CAEE. Fins al 30 de gener exposa un centenar de reproduccions dels superherois de l’edat daurada de Marvel. Ja saben, la gran rival de DC Comics, els pares de Superman, Batman i Flash Gordon, que van ser els primers súpers a donar la campanada. Però avui toca Marvel, i si hi ha un nom que mereix ser recordat per sobre de tots és el de Stan Lee, el pare de la major part d’aquestes estupendes criatures, des de Spider-Man fins a Hulk, passant per Daredevil, Iron-Man, Doctor Strange, Ant-Man i X-Men al complet.  Una bestiesa.

El bon Stan (1922-2018) ideava el personatge i els superatributs –vostès perdonin– i Jack Kirby i Steve Diltko els traslladaven al paper. Al CAEE en poden reconstruir la diguem-ne filogènesi des del Capità Amèrica, el primer superheroi de la Marvel i curiosament un dels pocs que  no va sortir del tupí de Lee. De fet, el Capità va néixer el 1941, quan l’entrada dels EUA a la II Guerra Mundial era imminent, d’aquí l’indigest to propagandístic que esquitxa el personatge, i es va estrenar a Timely Comic, l’antecedent directe de Marvel. I del Capità és precisament un bust de bronze, tirada limitadíssima, que és la peça més valuosa que s’exposa al CAEE. Encara faltaven dos decennis  per a l’explosió de Marvel, que va precipitar Spider-Man: era el 1962 i de seguida li van anar sortint cosinets. Parin especial atenció a les figures de mida real de Thor i Thanos, el dolent de la factoria, que donen la benvinguda al vestíbul del CAEE. És a dir, a la mida que se suposa que tindrien si existissin de veritat. Fan certa impressió, sobretot si tens 11 anys. I és interessant assistir al naixement de Los Vengadores –el 1963, i de nou per fer la competència a la Lliga de la Justícia de DC–, com Ant-Man i la Vespa (!) acaben emparellats, o que Lobezno va ser concebut a mitjans anys 70 com un dels dolents de la casa Marvel, que feia amb prou feines 1,60 d’altura, res a veure amb Hugh Jackman, i que als 80 s’havia convertit en l’estrella més taquillera de Marvel.

Superherois, en fi, es complementa amb dues miniexposicions de Núria Moreno (Emocions heroiques) i Montserrat Altimiras (Heroïnes de la quotidianitat) .En aquesta línia, tindrà lloc una visita “en clau de gènere” per “reflexionar sobre els clixés del món dels superherois”. Serà el 28 de gener. L’exposició, per cert, està comissariada pel col·leccionista català Jorge Giménez.