Quantes tradicions AND coneix?

Fabiola Masegosa recull en un volum profusament il·lustrat el centenar de festes avui vigents.

Quantes festes i tradicions diria el lector que tenen anualment lloc en terra andosina? Ens hi juguem un peix que farà curt, molt curt, perquè resulta que són 131, ni més ni menys. Segons, és clar, els càlculs de Fabiola S. Masegosa, que les ha comptat, recollit i explicat totes en un volum profusament il·lustrat que arribarà a les llibreries la setmana que ve (la presentació, el 13 d’octubre a La Trenca). I assegura, atenció, que les ha vist totes: “Com a mínim, una vegada”.
La tercera criatura literària de l’autora, després de En terres d’Andorra i La vida teatral a Andorra del 1900 al 1970 es dirà Festes i tradicions andorranes i obeeix a la voluntat d’omplir un buit bibliogràfic en matèria etnològica: “Som un país molt petit i sovint sento a dir que aquí no es fan gaires coses. Doncs no és veritat. Se’n fan moltes, el que passa és que sovint les desconeixem”. 

Masegosa ha utilitzat un criteri més aviat lax, ja que inclou en el sac de les tradicions celebracions noves de trinca, per no dir novíssimes, com ara l’Enfira’t, estrenat el cap de setmana a Encamp. L’explicació: “Totes les tradicions tenen un punt de partida, una primera edició. Després, si el poble les fa seves i perduren en el temps, es converteixen en tradicions pròpiament dites”. I per no allargar-ho fins al Big Bang s’ha centrat en les tradicions vives, no en les que han quedat pel camí. Hi són totes les que els vindran de seguida al cap, des de les escudelles i els encants de Sant Antoni a les que tenen els Reis com a epicentre –cavalcada, cristina–, la Crema del Mai i carnaval, les associades a Setmana Santa –benedicció del Diumenge de Rams, el Via Crucis i la processó del Silenci– i les de Nadal –Pastorets, Pessebre Vivent–, el pubillatge, Tots Sants i la castanyada, la rècula d’aplecs i de festes majors, i d’altres que a molts sorprendrà de veure-les per aquí, des de Haloween fins al Poblet de Nadal, el Mercat del pavet, el Mercat de la vall i la Festa de la joventut. Masegosa ha aplicat també una perspectiva multicultural i hi inclou tant les janeiras com la marxa de les torxes per la Mare de Deú de Fàtima, el Dia de Portugal i O Feirao. Les seves preferides? El ball de l’Ossa, els contrabandistes i els arlequins. Les més idiosincràtiques? Difícil de dir, perquè el parentiu amb el calendari català és flagrant: “Potser els carnavals d’Encamp i d’Ordino”.

Festes i tradicions andorranes és el segon llibre que publica el segell que porta el nom de l’autora. Li seguirà a la tardor la traducció al castellà de La vida teatral..., i l’any que ve, un estudi comparatiu entre Frontera endins, la primera novel·la de Josep  Dallerès, i la traducció al castellà de Carmen Pérez-Sauquillo (Manela), que firma una Masegosa, com veuen, hiperactiva.