Ho havíem avançat al juny i hauria estat una sorpresa majúscula que no fos així: el maig que ve hi haurà ClàssicAnd. El que ve i els tres següents, perquè la comissió rectora –que integren, recordin, els ministeris de Turisme i Cultura, els comuns d'Ordino i la capital i els dos patrocinadors principals, MoraBanc i Creand– es va reunir la setmana passada i va acordar renovar per quatre temporades més el conveni que va expirar aquesta edició. L'acord és total i només falta firmar-lo. Una formalitat que es concretarà al setembre.

Les clàusules repliquen les del conveni fundacional, així que el que ens augura el futur immediat és un format similar al ClàssicAnd que hem conegut fins ara. Per començar, amb Joan Anton Rechi a la direcció artística, cosa que té absoluta lògica perquè és ell qui ha colat el festival al circuit de les grans cites clàssiques d'estiu. 

Per continuar, el calendari: el ClàssicAnd es programarà entre finals de maig i principis de juny, unes dates que ha fet seves i que tan sols va retocar l'any passat per no coincidir amb els Jocs dels Petits Estats. No sembla que li hagi anat malament, perquè dona el tret de sortida del circuit europeu, i perquè el públic ha respost positivament. L'última edició es va tancar amb un 93% de l'aforament venut, i el cartell de Sold Out al recital d'Elīna Garanča, al Carmina Burana, a la companyia de Nacho Duato  a La Passió de Bach a Casa de la Vall. De fet, la vela del Parc Central es va quedar petita, i un dels reptes serà ampliar-ne l'aforament. Un altre, ja veurem la pròxima edició o les següents, buscar nous escenaris –Rechi té les esglésies romàniques entre cella i cella–. I un tercer, allargar el calendari més enllà dels dos caps de setmana de la primera etapa. No és un capritx: més dates significa ampliar els artistes disponibles, diu Rechi.

I quedarà precisament el tall, el contingut. A l'hora de fer balanç de l'última edició, el mateix director artístic feia una carta als Reis. Primer de tot, demanava temps per consolidar el festival. Sembla que se n'ha sortit. I hi posava noms: entre les sopranos, Elena Stikhina, Sonya Yoncheva i Lisa Davidsen; entre els tenors, Michael Spyres, Pene Pati i Freddie de Tommaso; entre les llegendes, el baríton Ludovic Tézier. I perquè no hi falti res, el somni de tot festival: Jonas Kaufmann. Ja ho veurem. Però definitivament, no es moca amb mitja màniga, Rechi.