Quatre dies (i tres nits) de pallasses

Nola Rae i Pepa Plana, encapçalen el cartell del Festival Internacional de Pallasses, que tindrà lloc del 3 al 6 de maig al Teatre Comunal i a La Fada Ignorant.

El Festival Internacional de Pallasses, àlies FIPA, ja té calendari, forma i cartell definitiu. Amb un parell de sorpresetes que alegren una mica més aquesta segona etapa que el Comú es va treure de la màniga fa un parell de mesos i que de nou comptarà amb la direcció artística de Pepa Plana. Natural, perquè la pallassa catalana ja va ser l’ànima, el motor i el profeta del primer FIPA. Plana ha fet malabarismes amb els 20.000 euros de pressupost –els anys daurats, entre el 2001 i el 2009, en va arribar a gestionar 120.000!– i ha tancat una programació que, primera sorpresa, arrencarà el 3 de maig i s’allargarà tot el cap de setmana: quatre dies, un més del que s’havia anunciat al febrer. Però és que, a més, als quatre espectacles inicialment previstos s’hi han afegit tres Nits golfes –una de les activitats col·laterals que van tenir millor acollida en la primera etapa– que tindran lloc a La Fada Ignorant: la sala que gestiona Toni Fernández s’ha afegit gloriosament al festival i hi aportarà la seva decidida vocació cabaretera.

Pel que fa al contingut, Plana ha confeccionat un cartell de primeríssim nivell que fa honor a una cita que es vol internacional ja des del nom, amb lloc d’honor per a l’australiana Nola Rae, la degana mundial de les pallasses en actiu, que va participar en dues de les edicions anteriors i que va caure del cartell del 2009 per una inopinada lesió d’última hora. Lligar-la per a aquesta primera edició sembla un exercici de justícia poètica. I vindrà a més amb Exit Napoleon, un al·legat contra les dictadures de tot pelatge que entronca amb el fil temàtic d’aquesta convocatòria, els refugiats.

Al seu costat, la francesa Claire Ducreux, a qui probablement coneguin de la seva etapa com a companya de Leandre Ribera a Fragile i que compareix amb el seu rimer espectacle en solitari, Réfugié poétique, i la suïssa Masha Dimitri, hereva d’una il·lustríssima nissaga de pallassos, també amb el seu primer solo, La coeurdinnière. I no ens oblidem de Pepa Plana, que per primera vegada actuarà al festival: amb Paradís pintat, últim premi Circòlic. Tots aquests espectacles, la columna vertebral de la programació, tindran lloc al Teatre Comunal; les Nits golfes de La Fada seran, ja ho hem dit, per a la Compañía Aérea Teatro, que hi farà doblet amb De todas las bellas, la más bellotas, i Jimena Cavallati, amb Mecha Show You.

No serà aquell festival que viu encara en el record de tots els que el van viure, adverteix Plana. No ho pot ser ni per pressupost ni per conjuntura. Però és un primer pas, diu, i que creixi dependrà bàsicament de la resposta del públic. Perquè un festival de pallasses “té avui encara més sentit que fa vint anys, les coses no han millorat en absolut i la dona continua sent invisible en les programacions, que són encara majoritàriament masculines”. Per cert, les entrades, a la venda a partir de la setmana que ve. I recordin que l’aforament de La Fada és limitadíssim (50 localitats). Així que corrin, corrin. No se’ls ha començat a posar el nas una mica vermell?