Ja hi tornem a ser: ¿recorden que fa un parell danys dues baixes laborals, dues, a la plantilla de guies de Patrimoni va obligar a tancar temporalment la casa Rull i a suspendre el servei de vistes guiades a Meritxell? ¿I recorden que l’aleshores ministra, Olga Gelabert, va assegurar en seu parlamentària que el problema evident de falta de personal es resoldria incorporant cinc persones, fins arribar a la quinzena? Doncs ha tornat a passar. Fa quatre mesos, indiquen des d’AINA, que els guardes del santuari van demanar la baixa, tots dos a la vegada, es veu. Meritxell hauria hagut de tancar les portes si no hagués sigut pel voluntarisme del personal de la casa de colònies, amb mossèn Ramon al capdavant, que s’ho han anat combinant des d’aleshores per obrir cada dia i puntualment el santuari en l’horari habitual, des de les 9 del matí fins a les 10 de la nit, oferint ocasionals serveis com a guies pel recinte, i acompanyant els visitants fins a la sala de la llar de foc, que des del 2016 custodia la monumental col·lecció bíblica de Pere Roquet. De la neteja de la basílica –perquè ho és, ni que sigui menor, des del 2014– que ordinàriament és responsabilitat dels dos guardes que viuen al complex, sí que se’n fa càrrec el servei de Patrimoni, que hi envia una persona dues vegades a la setmana.

En qualsevol cas, es tracta d’una situació d’interinitat –per no dir-ne deixadesa– que contrasta amb el fet incontrovertible que Meritxell és el segon monument més concorregut entre els que depenen del ministeri –el 2018 va rebre 14.500 visitants, només per darrere de Casa de la Vall, desconeixem el balanç del 2019 perquè a aquestes altures de l’any Cultura encara no l’ha fet públic. Tampoc s’acaba d’entendre que tècnicament el santuari estigui tancat mentre el mateix ministeri hi ha previst una intervenció milionària, que arrencarà aquest mateix curs i que s’allargarà entre quatre i cinc exercicis: en total s’enterraran 2,2 milions d’euros en un equipament en què ni el mateix departament sembla tenir gaire fe.

De fet, la primera fase d’aquesta intervenció hauria de ser imminent: els arquitectes Josep Adserà i Arnau Sempere n’haurien d’haver enllestit a finals d’any el projecte. En aquest primer moment, es recalçaran els contraforts i es renovarà el cobriment de la nau, una teulada singular, embastada amb centenars de panells de coure, que li dona un aspecte com de rusc però que va generar problemes de filtracions des del primer moment. Fins al punt que quan plou o neva no és rar que apareguin goteres, especialment per la banda del claustre dels Miralls. Cal recordar que el santuari, projectat per Ricardo Bofill, es va inaugurar el 1976 i que des d’aleshores només s’hi han fet feines de manteniment.