Quatre segles fent rodar la mola

Encamp restaura el molí d’en Guillem amb la intenció de fer-hi demostracions de com es molia el gra en una andròmina del XVI.

Era un moment històric i els artesans del taller Montañes n’eren molt conscients: es tractava d’extreure el rodet del molí, una mena de roda de fusta i una peça essencial del mecanisme, que rebia directament el flux d’aigua i que a través d’un eix feia rodar la mola superior, o voladora, sobre la sotana, el magnífic nom que rebia la mola inferior. Entre l’una i l’altra s’hi anava abocant i triturant el gra, més fi o més gruixut segons fos per al consum humà o del bestiar. Era un moment històric, dèiem, perquè Robert Lizarte, aquí en funcions d’etnoarqueòleg, creu que es tracta del rodet original, i això és molt dir perquè les primeres referències documentals del molí d’en Guillem es remunten al segle XVI. Així que podríem estar davant d’un artefacte que es va construir fa més de quatre segles, i que des d’aleshores i fins als anys 60 no va parar de donar voltes i més voltes.

El cert és que no va ser fàcil fer passar el rodet, amb el seu metre llarg de diàmetre, pel carcabà, l’arc de mig punt per on surt l’aigua una vegada ha propulsat el rodet. I la sorpresa va ser l’excel·lent estat de conservació de la peça, gairebé un miracle no només per la venerable edat que Lizarte li suposa sinó també perquè s’ha passat la major part dels seus quatre segles de vida girant, quin mareig, impulsat per la força de l’aigua. Sembla mentida, si tenim en compte que estem parlant de poc més d’una canal per on l’aigua arriba procedent del riu Aixec, als Cortals. Però així és.

L’escena va tenir lloc ahir al matí i va ser el primer capítol d’aquesta estupenda aventura d’arqueologia industrial en què s’ha embarcat el Comú d’Encamp, i que pretén restaurar aquesta històrica estructura, retornar-li no només l’aspecte original sinó també ressuscitar-lo, perquè l’objectiu és que el molí torni a moldre gra, blat i sègol bàsicament, si hem de guiar-nos pel que històricament s’havia molt als nostres molins. Previsiblement, això serà a partir de l’estiu, però de moment queden per davant dos intensos mesos en què caldrà repicar els elements de fusta per retirar-ne el vernís, repassar el llosat o cobrir la canal exterior, amb el seu estolador, que és el nom que rep la comporta que serveix per deixar pas a l’aigua.

L’avantatge de la intervenció, diu Lizarte, és que la major part de les peces es troben en un òptim estat de conservació. Incloses les dues pedres, la volandera i la sotana, totes dues de granit, i el rodet, com ja s’ha dit. Només caldrà fer de nou l’alçador, la palanca que servia per ajustar la distància entre les moles, i el gruix del gra molt, i que a diferència del rodet ens ha arribat completament podrit. Insalvable, opina Lizarte.

El d’en Guillem, en fi, era un dels tres molins que s’alimentaven amb l’aigua de l’Aixec, tots tres alineats: li seguien el de Vicenç, reconvertit en garatge, a escassos 50 metres i al costat de la borda del Raubert; i el de casa Joan Antoni, avui restaurat. Francina Pons, probablement la nostra màxima especialista en la matèria, va arribar a conèixer Roc Torres, l’últim a fer anar la mola de casa Guillem. I diu que una de les preocupacions màximes del moliner era vigilar que no “renegués”. És a dir, que una vegada molt el gra la volandera no fregués massa amb la sotana. Les pedres són de granit i tota l’estructura està plena de material altament inflamable: el risc d’incendi era altíssim.

Calcula Pons que a tot Andorra hi havia hagut una seixantena de molins. Tan sols n’han sobreviscut una vintena, i d’aquest vint, tan sols són visitables els dos de la Cortinada –el de Cal Pal i el del Soler– i a partir de l’estiu tornarà a estar operatiu el d’en Guillem, que ja era visitable i que conserva la memòria d’un drama: l’esllavissada que hi va haver als anys 70 del segle XVIII, que es va endur bona part del Tremat i que va obligar a reconstruir, alçant-lo sensiblement: es percep la intervenció a les pedres de la façana. Si en volen saber més, i comprovar com els nostres padrins molien el gra per fer-ne farina, una mica de paciència i Lizarte els ho explicarà, i els farà una demostració.