A Dani Gómez, il·lustrador i autor a qui ja havíem conegut amb llibres com Catalunya, terra de dinosaures, li voltava pel cap endinsar-se en alguna història per on corressin fantasmes, encantaments i personatges de la mitologia pirinenca. Hi pensava cada cop que visitava les nebodes, a Cal Franciscano d’Arfa, “que té aquest aspecte com de casa encantada”. La idea s’ha convertit en una trilogia narrativa que publica amb Meraki, l’ambiciós segell infantil de Salòria. El primer títol és, precisament, El fantasma de cal Franciscano, que estarà al carrer coincidint amb la Fira del llibre del Pirineu, aquest cap de setmana.
La protagonista és la Sança, una avispada preadolescent que s’haurà d’enfrontar a una munió d’éssers de la mitologia pirinenca. Una barcelonina del barri de Sant Andreu, com l’autor, que es trasllada a viure a Arfa. “A la casa descobreix coses que no li quadren: és que hi ha un fantasma; però aquest serà el menor dels seus problemes”. No entra en més detalls l’autor, no cal revelar la trama; però sí que anuncia que al rerefons de les tres novel·les hi haurà aquest donar vida als personatges de llegenda que van del Papus als minairons, de les dones d’aigua a la Dama Blanca, l’autèntica protectora d’Andorra, proposa, més que no pas Meritxell. “La Sança anirà descobrint com interactuen aquests éssers amb els humans i haurà d’investigar també per què ella hi pot entrar en contacte”.
Aquestes criatures que recorren el llibre, movent-se per escenaris tots reals de l’Alt Urgell i Andorra, pertanyen fonamentalment a la mitologia precristiana. “Sorprèn, però la mitologia catalana és molt, molt rica, des de les de procedència celta als que tenen un origen clàssic, tot i que aquí s’hagi transformat, com el bocarrot, emparentat amb els sàtirs grecs i els faunes romans”. Folkloristes com Joan Amades han estat una de les fonts principals per a Gómez.
En tot cas, puntualitza l’autor, recuperar aquestes figures respon a un interès personal: ajudar que els infants de ciutat, tan allunyats de les llegendes que a les comarques de muntanya encara no s’han esvaït del tot, s’hi atansin. “A mi mateix, com que soc de Barcelona, les històries ja no m’han arribat de primera mà i en aquest sentit és un patrimoni que es va perdent”, reconeix. Encara que la mitologia també escrigui recte amb renglons torts: de la denostada festa de Halloween, Gómez ens corregeix i recorda que és originàriament una tradició celta que també tenia certa arrel a Catalunya –“encara que en comptes de carbasses s’empressin naps”– i que després va travessar l’Atlàntic, per fer ara el viatge de tornada, “tot i que una mica ensucrada”. Ho explica bé, apunta, Daniel Rangil, un altre dels folkloristes més avesats, que en recull testimonis. El llibre, per cert, incorpora codis QR per accedir a informació sobre el tema.
La trilogia, profusament il·lustrada –com no podia ser menys–i que debuta amb El fantasma de cal Franciscano continuarà amb La marca del Boc de Biterna i Els esperits del bosc de la Freita. La idea d’autor i editorial és treure’ls amb poc lapse temporal entremig: estaran al carrer a l’octubre i al desembre, perquè la lectura pugui fer-se sense gaires interrupcions.
Salòria fa el salt a la poesia, amb col·lecció dirigida per Joan Graell
Estuari de focs (Eros i Tànatos 1976-2020), de Jaume Pont, és el títol escollit per Joan Graell per encetar la col·lecció Crisàlide, amb la qual l’editorial Salòria s’embarca en la poesia. Graell és el curador i director d’aquesta línia oberta pel segell que es presentarà en societat en el marc de la fira d’Organyà. La intenció, expliquen en nota de premsa, és donar a conèixer i fer assequible l’obra dels i les poetes capdavanters de la poesia catalana d’alta qualitat als lectors del Pirineu,
Comencen amb Pont (Lleida, 1947), “una de les veus més coherents i suggestives de la poesia catalana contemporània”, a qui presenten a través d’una selecció de poemes, escrits i publicats al llarg de deu llibres entre 1976 i 2020, que recullen la tensió que sotmet l’exaltació de l’amor a la pulsió de la mort (i a la inversa).
