Recordaran El bes de Judes, una de les dues pintures murals arrencades el 1926 de l’arxiprestal de Sant Esteve, adquirides l’any passat pel Govern –2,75 milions d’euros, recordin– i que des de l’agost del 2024 s’exposen a l’espai Columba. S’havien passat tot un segle en mans de la família Bosch, ben protegits de la intempèrie, i ens van arribar en un estat de conservacio òptim. Tant, que no va caldre ni que passessin pel taller del restaurador. El que no sabíem aleshores és que en un fragment de la pintura mural, datada a principis del segle XIII, no correspon a l’original que va pintar al fresc i sobre el mur de Sant Esteve un anònim pintor medieval sinó que correspon a un retintat posterior.
Si ho sabem ara és perquè Davide Melica i Llúcia Bosch hi van aplicar dimarts una innovadora tècnica de fotografia multiespectral que a través feixos de llum infraroja i ultraviolada permet veure el que hi ha més enllà del rang visible. El que hi ha a sota de les pintures murals, vaja. No és un capritx, com s’ha començat a comprovar amb El bes de Judes. Es tracta –diuen Melica i Bosch, els tècnics de Consulenza e diagnostica que durant tota aquesta setmana i per compte del ministeri de Cultura analitzen la vida íntima de set conjunts murals nostrats– de determinar si hi ha hagut retocs que passen desaparecebuts a ull nu –però no per a la infrarroja–, si han sobreviscut restes dels dibuios preparatoris de les pintures, modificacions del disseny original o penediments, de l’estil dels tres peus i quatre braços que llueixen els àngels barbuts de Sant Serni, amb la diferència que aquests sí que son perfectament visibles a ull nu.
A l’anàlisi amb fotografia multiespectral, que és el fabulós nom del procediment, s’hi afegirà la presa de micromostres a través de tècniques no invasives que s’apliquen in situ i que no comporten haver-se-les d’endur al laboratori. Això és el que Melica i Bosch feien ahir a Nagol amb una sessió de termografies, que permetrà aixecar un mapping de es humitats de l’esglesia i analitzar-ne les sals per sabetr d’on provenen i de quin tius son. Més virtualoitats dels infrarrojos: interpretar amb major precisió el significat d’inscripcions fis ara gairebé arcanes que s’han conservat per exemple als murs interiors de Santa Coloma i també de Sant Serni.
Aquest formidable escaneiga la recerca del secrets més íntims de les nostres pintures romàniques va arrencar dimarts pels inquilins de l’Espai Columba –l’absis de Santa Coloma, El bes de Judes i La flagel·lació de Crist– i d’aquí a dimarts haurà desfilat per Sant Joan de Caselles, Sant Romà de les Bons, Sant Martí de la Cortinada i naturalment Sant Serni, amb un convidat d’excepció, perquè s’escapà de la cronologia romànica de tots aquests frescos: el tríptic de la capella de Sant Ermengol de Casa de la Vall, que actualment es restaura als tallers de Patrimoni. El ministeri ha invertit 15.500 euros en un programa que, en paraules de la cap del departament, Isabel de la Parte, permetrà també conèixer la naturalesa i origen dels pigments que van utilitzar els nostres pintors, si els extreien del país o els portaven com qui diu a l’equipatge, i si un matex pigment es troba en una o més esglésies. El mateix amb el morter que servia de suport als frescos I tot plegat, conclou, “per disosar d’una anàlisi rigorosa i precisa que garanteixi la conservació de les pintures mitjà i llarg termini i també orientar futures intervencions de restauració.”