La Fundació Marcel Chevalier va començar el 2003 a recollir mostres d’aigua de les fonts i rius d’Andorra. En aquest temps han atresorat un actiu de més de 350 ampolles, de mig i un litre, una “memòria ambiental del país”, diu el geòleg Valentí Turu, aixoplugada en aquesta particular biblioteca que és el projecte Aquateca. És clar que conservar aquesta quantitat d’aigua en les condicions òptimes necessita d’un espai (cinc o sis metres quadrats) i sobretot una infraestructura que garanteixi que les mostres estiguin perfectament aïllades de l’atmosfera. Fins ara ho havien aconseguit gràcies a l’acord amb la societat explotadora d’Aigües d’Arinsal. Amb el canvi de concessionària, havia deixat d’estar en vigor. Fins ara, que la Fundació ha signat un nou conveni amb la nova empresa. “Una excel·lent notícia, perquè si no hagués estat la fi del nostre projecte i ens hauríem vist obligats a llençar l’aigua al riu”, explica Turu, alleujat. La col·laboració va més enllà, però. Els tècnics de la fundació també podran utilitzar les dependències de la planta (ara mateix s’hi estan duent a terme obres) per fer activitat científica associada a l’aigua. “En definitiva, que vam sentar les bases per crear una mena d’entitat científica que estudiï les aigües d’Andorra”. Una altra cosa, admet, és com s’aconseguirà accedir al finançament necessari. Però pas a pas.
I quin és l’interès per als científics d’aquesta biblioteca de l’aigua? Doncs especialment informació sobre els canvis en la temperatura. Com? Els isòtops d’oxigen i hidrogen que conté l’aigua estan en equilibri amb l’altitud i la temperatura del lloc on es trobi el líquid, explica el geòleg, així que si la temperatura global de l’ambient varia també ho farà la composició isotòpica de l’aigua de pluja. Aquesta composició no s’altera si es manté en condicions estables. Per tant, recollint mostres al llarg del temps al mateix punt es pot establir quins canvis hi ha hagut.
